From: a_b Date: Tue, 9 May 2006 19:31:16 +0000 (+0000) Subject: tutorials from Xavier X-Git-Url: https://git.tokkee.org/?a=commitdiff_plain;h=2e704f068d5223fd373b735e4319009e96fa7704;p=inkscape.git tutorials from Xavier --- diff --git a/share/tutorials/tutorial-advanced.ca.svg b/share/tutorials/tutorial-advanced.ca.svg new file mode 100644 index 000000000..9694b2e8f --- /dev/null +++ b/share/tutorials/tutorial-advanced.ca.svg @@ -0,0 +1,2388 @@ + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + image/svg+xml + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + ::AVANÇAT + + + + + + + Aquest tutorial cobreix copiar/enganxar, l'edició de nodes, el dibuix a mà alçada i amb corbes de bezier, la manipulació de camins, els booleans, els desplaçaments, la simplificació i l'eina de text. + + + + + + Useu Ctrl+fletxes, la rodeta del ratolí, o arrossegar amb el botó central per a desplaçar la pàgina avall. Per als principis bàsics de creació, selecció i transformació d'objectes, veieu el tutorial Bàsic a Ajuda > Tutorials. + + Tècniques d'enganxament + + + + + + + Després de copiar alguns objectes amb Ctrl+C o tallar-los amb Ctrl+X, l'ordre Enganxa (Ctrl+V) enganxa els objectes copiats directament sota el cursor del ratolí o, si aquest es troba fora de la finestra, al centre de la finestra del document. Però els objectes del porta-retalls encara recorden el lloc original d'on han estat copiats, i podeu tornar-los-hi a enganxar amb Enganxa en el lloc (Ctrl+Alt+V). + + + + + + Ara hi ha una altra ordre, Enganxa l'estil (Maj+Ctrl+V), que aplica l'estil del primer objecte del porta-retalls a la selecció actual. L'"estil" enganxat inclou les opcions de l'emplenat, el contorn i la lletra, però no la forma, la mida o paràmetres específics d'un tipus de forma, com el nombre de punxes d'un estel. + + + + + + L'Inkscape té el seu propi porta-retalls intern; no usa el porta-retalls del sistema excepte per a copiar/enganxar text amb l'eina de Text. + + Dibuixant a ma alçada i camins regulars + + + + + + + La manera més fàcil de crear una forma arbitrària és usar l'eina Llàpis (mà alçada) (F6): + + + + + + + + + + + + + + + Per a formes més regulars. useu l'eina Ploma (Bezier) (Maj+F6): + + + + + + + + + + + + + + + Amb l'eina Ploma, cada clic crea un node abrupte sense maneja-dors. Així una sèrie de clics produeix una seqüència de segments de línia rectes. Clic i arrosegar crea un node Bezier suau amb dos manejadors colineals oposats. Premeu Maj mentres arrosse-gueu un manejador cap a fora per a girar un manejador i fixar l'altre. Com sempre, Ctrl limita la direcció del segment actual o dels manejadors de Bezier a increments de 15 graus. Prement Intro es finalitza la línia, Esc ho cancel·la. Per a cancel·lar l'últim segment d'una línia inacabada, premeu Retrocés. + + + + + + En les dues eines, mà alçada i bezier, el camí seleccionat actualment mostra unes petites àncores quadrades als dos extrems. Aquestes àncores us permeten continuar aquest camí (dibuixant des d'una de les àncores) o tancar-lo (dibuixant des d'una àncora a l'altra) en comptes de crear-ne un de nou. + + Editant camins + + + + + + + A diferència de les formes creades per les eines de forma, les eines Ploma i Llapis creen el que s'anomenen camins. Un camí és una seqüència de segments de línia recta o corbes de Bezier que, com qualsevol altre objecte Inkscape, pot tenir propietats d'emplenat i contorn arbitràries. Però a diferència d'una forma, un camí es pot editar lliurement arrossegant qualsevol dels seus nodes (i no només els manejadors predefinits). Seleccioneu aquest camí i canvieu a l'eina Node (F2): + + + + + + + Veureu una sèrie de nodes grisos quadrats sobre el camí. Aquests nodes es poden seleccionar amb clic, Maj+clic, o arrossegant una banda de goma — exactament com se seleccionen objectes amb l'eina Selector. Els nodes seleccionats es destaquen i mostren els seus manejadors de node — un o dos petits cercles connectats a cada node seleccionat per línies rectes. + + + + + + Els camins s'editen arrossegant els seus nodes i manejadors de node. (Proveu d'arrossegar alguns nodes i manejadors al camí de sobre.) Ctrl funciona de la forma usual per a restringir moviment i gir. Les tecles de fletxa, Tab, [, ], <, > i els seus modificadors fun-cionen com en el selector, però aplicades a nodes i no a objectes. Podeu esborrar (Supr) or duplicar (Maj+D) nodes seleccionats. El camí es pot trencar (Maj+B) pels nodes seleccionats, o si seleccio-neu dos nodes finals d'un camí, podeu ajuntar-los (Maj+J). + + + + + + Un node pot fer-se abrupte (Maj+C), amb els seus dos manejadors que es poden moure cadascun independentment a quasevol angle entre si; suau (Maj+S), amb els manejadors situats sobre la matei-xa línia recta (colineals); i simètric (Maj+Y), que es el mateix que suau, però els manejadors també tenen la mateixa longitud. + + + + + + També podeu retractar un manejador de node fent Ctrl+clic al damunt. Si dos nodes adjacents tenen els seus manejadors retrac-tats, el segment entre ells serà una línia recta. Per a treure el node retractat, Maj+arrossegueu lluny del node. + + Subcamins i combinació + + + + + + + Un objecte de camí pot contenir més d'un subcamí. Un subcamí és una seqüència de nodes connectats entre sí. (Per tant, si un camí té més d'un subcamí, no tots els seus nodes estan connectats.) A sota a l'esquerra, tres subcamins que pertanyen a un únic camí compost; els mateixos tres subcamins a la dreta són objectes de camí independents: + + + + + + + + + + Noteu que un camí compost no és el mateix que un grup. És un ob-jecte sol que només es pot seleccionar com a un tot. Si seleccioneu l'objecte de dalt a l'esquerra i canvieu a l'eina node, veureu que es mostren els nodes als tres subcamins. A la dreta només podeu editar nodes d'un camí al mateix temps. + + + + + + L'Inkscape pot Combinar camins en un camí compost (Ctrl+K) i Trencar a part un camí compost en camins separats (Maj+Ctrl+K). Proveu aquestes ordres en els exemples anteriors. Com que un ob-jecte només pot tenir un emplenat i contorn, un nou camí compost té l'estil del primer (inferior en l'ordre z) objecte que es combina. + + + + + + Quan combineu camins solapats amb emplenat, normalment l'emplenat desapareix a les àrees on els camins se superposen: + + + + + + + Aquesta és la via més fàcil de crear objectes amb forats a l'interior. Per a ordres de camí més potents, veieu més avall "Operacions booleanes". + + Convertint en camí + + + + + + + Qualsevol forma o text es pot convertir en camí (Shift+Ctrl+C). Aquesta operació no varia l'aparença de l'objecte, però elimina to-tes les capacitats específiques del seu tipus (p.e. no podeu arrodo-nir les cantonades d'un rectangle o seguir editant text); en lloc d'això, ara podeu editar els seus nodes. Vet aquí dos estels — l'esquerre es manté com una forma i el dret s'ha convertit en camí. Canvieu a l'eina node i compareu la seva editabilitat quan els seleccioneu: + + + + + + + + A més, podeu convertir a camí ("outline") el contorn de qualsevol objecte. A sota, el primer objecte és el camí original (sense emplenat, contorn negre), mentres que el segon és el resultat de l'ordre Contorn a camí (emplenat negre, sense contorn): + + + + Operacions booleanes + + + + + + + Les ordres al menú de Camí us permeten combinar dos o més objectes usant operacions booleanes: + Formes originals + Unió (Ctrl++) + Diferència (Ctrl+-)(sota menys sobre) + Intersecció(Ctrl+*) + Exclusió(Ctrl+^) + Divisió(Ctrl+/) + Retalla el camí(Ctrl+Alt+/) + + + + + + + + + + + + + + + + Les dreceres de teclat per a aquestes ordres fan referència als anàlegs aritmètics de les operacions booleanes (unió és suma, dife-rència és resta, etc.). Les ordres Diferència i Exclusió només poden aplicar-se a dos objectes seleccionats; altres poden processar qualsevol nombre d'objectes a la vegada. El resultat sempre té l'estil de l'objecte de sota de tot. + + + + + + El resultat de l'ordre Exclusió s'assembla a Combina (veieu amunt), però es diferencia en el fet que Exclusió afegeix nodes extra on els camins originals s'intersequen. La diferencia entre Divisió i Retalla el camí és que el primer talla tot l'objecte de sota pel camí de l'objecte de dalt, mentres que el segon només retalla el contorn de l'objecte de sota de tot i elimina qualsevol emplenat (adequat per a trencar en parts contorns sense emplenat). + + Contreu i expandeix + + + + + + + L'Inkscape pot expandir i contreure formes no només escalant, sinó també desplaçant el camí d'un objecte, és a dir desplaçant-lo perpendicularment al camí en cada punt. Les ordres corresponents es diueu Contreu (Ctrl+() i Expandeix (Ctrl+)). A sota es mostra el camí original (vermell) i un nombre de camins contrets o expandits a partir de l'original: + + + + + + + + + + + + + Les ordres simples Comprimeix i Expandeix produeixen camins (convertint l'objecte original en un camí si no ho és encara). Sovint és més adequat el Desplaçament dinàmic (Ctrl+J) que crea un objecte amb un manejador arrossegable (similar a un manejador de forma) controlant la distància de desplaçament. Seleccioneu l'objecte de sota, canvieu a l'eina de node, i arrossegueu-ne el manejador per a fer-vos-en una idea: + + + + + + + Un objecte de desplaçament dinàmic com aquest recorda el camí original, de manera que no es "degrada" quan canvieu la distància de desplaçament una vegada i una altra. Quan ja no necessiteu que sigui ajustable, sempre podeu tornar a convertir un objecte de desplaçament en un camí. + + + + + + Encara més adequat és un desplaçament enllaçat, similar al dinà-mic, però que es manté connectat a un altre camí que sempre res-ta editable. Podeu tenir qualsevol nombre de desplaçaments enlla-çats per a un camí font. A sota, el camí font és vermell, un despla-çament enllaçat a aquest té contorn negre i no té emplenat, l'altre té emplenat negre i no té contorn. + + + + + + Seleccioneu l'objecte vermell i editeu-ne els nodes; mireu com responen els dos desplaçaments enllaçats. Ara seleccioneu qualsevol dels desplaçaments i arrossegueu el manejador per a ajustar el radi de desplaçament. Finalment, noteu com en moure o transformar la font es mouen tots els objectes de desplaçament enllaçats, i com podeu moure o transformar els objectes de desplaçament independentment sense que perdin la seva connexió amb la font. + + + + + Simplificació + + + + + + + L'ús principal de l'ordre Simplifica (Ctrl+L) és reduir el nombre de nodes d'un camí preservant gairebé la seva forma. Això pot ser útil per a camins creats amb l'eina Llàpis, ja que aquesta eina sovint crea més nodes dels necessaris. A sota, la forma esquerra s'ha creat amb l'eina de ma alçada, i la dreta és una còpia que ha estat simplificada. El camí original té 28 nodes, mentres que el simplificat en té 17 (el que significa que és molt més fàcil de treballar amb l'eina de node) i és més suau. + + + + + + + + El nivell de simplificació (anomenat el llindar) depèn de la mida de la selecció. Per tant, si seleccioneu un camí juntament amb un ob-jecte més gran, se simplificarà més agressivament que si seleccio-neu el camí tot sol. A més l'ordre Simplifica és accelerada. Això vol dir que si premeu Ctrl+L vàries vegades en una seqüència ràpida (amb les crides separades entre si menys de 0,5 segons), s'incre-menta el llindar en cada crida. (Si feu un altre Simplica després d'una pausa, el llindar ha tornat al valor per defecte.) Usant l'acce-leració, és fàcil aplicar el grau exacte de simplificació que necessi-teu en cada cas. + + + + + + A més de suavitzar traços fets a ma alçada, Simplifica pot usar-se per a diversos efectes creatius. Sovint, una forma rígida i geomè-trica es beneficia d'un cert grau de simplificació que crea versions més cool de la forma original — fonent les cantonades agudes i introduint distorsions molt naturals, unes vegades amb estil i altres simplement divertides. Aquí hi ha l'exemple d'un dibuix que es veu molt més bonic després de Simplifica: + Original + Simplificació lleugera + Simplificació agressiva + + + + + Creant text + + + + + + + L'Inkscape és capaç de crear textos llargs i complexos. Però també és bastant adequat per a crear petits objectes de text com capçale-res, tires, logos, etiquetes de diagrames i llegendes, etc. Aquesta secció és una introducció molt bàsica a les capacitats de text de l'Inkscape. + + + + + + Crear un objecte de text és tan fàcil com canviar a l'eina de Text (F8), clicar en algun punt del document, i teclejar el vostre text. Per a canviar el tipus de lletra, l'estil, la mida, i l'alineació, obriu el diàleg Text i tipus de lletra (Maj+Ctrl+T). Aquest diàleg també té una pestanya d'entrada de text on podeu editar l'objecte de text seleccionat - en algunes situacions pot ser més convenient que edi-tar-lo directament a l'àrea de dibuix (en concret, aquesta pestanya permet la verificació ortogràfica mentres escriviu). + + + + + + L'eina Text pot seleccionar objectes del seu tipus — objectes de text — fent clic podeu seleccionar i posicionar el cursor en qualse-vol objecte de text existent (com aquest paràgraf). + + + + + + Una de les opearcions més comunes en el disseny de text és ajus-tar l'espai entre lletres i línies. Com sempre, l'Inkscape proporcio-na dreceres per això. Quan esteu editant text, les tecles Alt+< i Alt+> canvien l'espai entre lletres a la línia actual d'un objecte de text, de forma que la longitud total de la línia canvia 1 píxel al nivell d'ampliació actual (compareu-ho amb l'eina Selector on les mateixes tecles fan escalat d'objecte a nivell de píxel). Com a norma, si la mida de la lletra en un objecte de text és més gran que el valor per defecte, es beneficiarà de comprimir les lletres una mica més del valor per defecte. Heus aquí un exemple: + Original + Espai entre lletres reduït + Inspiration + Inspiration + + + + + + La variant comprimida es veu una mica millor com a capçalera, però encara no és perfecta: els espais entre lletres no són unifor-mes, per exemple la "a" i la "t" estan massa separades, mentres la "t" i la "i" estan massa pròximes. El nombre d'espaiats defectuosos (especialment visible en lletres de mida gran) és més gran en tipus de lletra de mala qualitat que en els d'alta qualitat; però en qualse-vol cadena de text i en qualsevol tipus de lletra probablement tro-barem parelles de lletres que necessitin un ajustament d'espai. + + + + + + L'Inkscape fa que aquests ajustaments siguin realment fàcils. Moveu el vostre cursor de text entre les lletres en qüestió i useu Alt+fletxes per a moure les lletres de la dreta del cursor. Aquí hi ha la mateixa capçalera, ara amb ajustaments manuals per una posició de les lletres visualment uniforme: + Espai entre lletres reduït, algunes lletres ajustades manualment + Inspiration + + + + + + A més de desplaçar les lletres horitzontalment amb Alt+Esq o Alt+Dreta, podeu moure-les verticalment usant Alt+Amunt o Alt+Avall: + Inspiration + + + + + + Es clar que podrieu convertir el text en camí (Maj+Ctrl+C) i mou-re les lletres com objectes de camí regulars. No obstant és més convenient mantenir el text com a text — ja que resta editable, podeu provar diferents tipus de lletra sense eliminar l'espaiat, i ocupa molt menys espai en el fitxer desat. L'únic inconvenient del "text com a text" és que necessiteu tenir instal·lat el tipus de lletra original en qualsevol sistema on vulgueu obrir el document SVG. + + + + + + De forma similar a l'espai entre lletres, també podeu ajustar l'espai entre línies en objectes de text multilínia. Proveu les tecles Ctrl+Alt+< i Ctrl+Alt+> en qualsevol paràgraf d'aquest tutorial per a espaiar-lo més o menys de manera que l'alçada de l'objecte de text varii 1 píxel al nivell d'ampliació actual. Com al Selector, prement Maj amb qualsevol drecera d'espaiat o espai entre lletres produeix un efecte 10 vegades més gran que sense Maj. + + Editor XML + + + + + + + L'última eina potent de l'Inkscape és l'editor XML (Maj+Ctrl+X). Mostra tot l'arbre XML del document, reflectint sempre el seu estat actual. Podeu editar el vostre dibuix i mirar els canvis corresponents a l'arbre XML. A més, podeu editar qualsevol node de text, element, o atribut en l'editor XML i veure el resultat a l'àrea de dibuix. Aquesta és la millor eina imaginable per a aprendre SVG interactivament, i us permet fer trucs impossibles amb les eines normals d'edició. + + Conclusió + + + + + + + Aquest tutorial només mostra una petita part de totes les capacitats de l'Inkscape. Esperem que us hagi agradat. No tingueu por d'experimentar i compartir el que creeu. Visiteu www.inkscape.org per a més informació, les últimes versions, i ajuda d'usuaris i comunitats de desenvolupadors. + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + image/svg+xml + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + diff --git a/share/tutorials/tutorial-basic.ca.svg b/share/tutorials/tutorial-basic.ca.svg index ae3acaeb3..fed61209a 100644 --- a/share/tutorials/tutorial-basic.ca.svg +++ b/share/tutorials/tutorial-basic.ca.svg @@ -1,650 +1,3948 @@ - - - - - - - - - - - - - - - - - image/svg+xml - + + + + + + + + + image/svg+xml + - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + image/svg+xml + + + + + + + + + + + + + + + + ::BASIC + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + - - ::BASIC - - - - - - - -Aquest tutorial us mostrarà l'ús bàsic de l'Inkscape. Aquest és un document -Inkscape normal. Podeu visualitzar-lo, editar-lo i fins i tot desar-lo. - - -El tutorial bàsic cobreix el desplaçament i l'ampliació, la gestió de documents, -les eines de forma, la transformació d'objectes amb el selector, les tècniques -de selecció, l'agrupació, la configuració de l'emplenat i el contorn, -l'alineació i l'ordenació en z. Per a altres temes, consulteu el tutorial -avançat al menú d'Ajuda. - - - - - - -Desplaçament de l'àrea de dibuix - - - - -Hi ha vàries maneres de desplaçar l'àrea de dibuix. Proveu-ho -amb les tecles Ctrl+fletxa per a desplaçar-la amb el teclat. -(Proveu de moure aquest document avall.) També podeu arrossegar-la amb el -botó central del ratolí. Podeu usar les barres de desplaçament -(premeu Ctrl+B per a veure-les o amagar-les). També funciona el -desplaçament vertical amb la rodeta del vostre ratolí; -i si premeu Maj., l'horitzontal. - - - - - -Ampliació i reducció -La forma més fàcil d'ampliar/reduir és amb les tecles - -i + (o =). També podeu usar -Ctrl+botó central o Ctrl+botó dret per ampliar, -Maj+botó central o Maj+botó dret per allunyar, -o girant la rodeta del ratolí amb Ctrl. També clicant al -camp d'entrada d'ampliació (a l'angle inferior esquerra de la finestra del -document), entreu un valor precís en %, i premeu Entrar. També tenim -l'eina ampliar (a la barra d'eines de l'esquerra) que ens permet ampliar -una zona enmarcant-la. -L'Inkscape manté un historial dels nivells d'ampliació usats. Premeu la tecla -` per anar a l'anterior ampliació, i Maj+` per anar -al següent. - - - - - -Les eines de l'Inkscape -La barra d'eines vertical a l'esquerra mostra les eines de dibuix i edició -de l'Inkscape. Sota el menú, hi ha la Barra d'ordres amb -botons d'ordres generals i la Barra de controls -d'eina amb controls específics per a cada eina. La barra -d'estat a la part inferior de la finestra mostrarà consells i -missatges útils mentre esteu treballant. - -Moltes operacions són accessibles mitjançant dreceres de teclat. Obriu -Ajuda > Tecles i ratolí per a veure la referència completa. - - - -Creació i gestió de documents -Per a crear un nou document en blanc, useu Fitxer > Nou o -Ctrl+N. Per a obrir un document SVG existent, useu Fitxer > -Obre (Ctrl+O). Per a desar, premeu Fitxer > Desa -(Ctrl+S), o Anomena i desa (Maj+Ctrl+S) -per a desar amb un nom nou. L'Inkscape encara es pot considerar inestable, per tant -deseu la feina sovint! - -L'Inkscape usa el format SVG (Imatges de vectors escalables) per als seus -fitxers. L'SVG és un estàndard obert àmpliament suportat pel programari d'imatges. -Els fitxers SVG es basen en XML i poden ser editats per qualsevol editor -de text o XML (a banda de l'Inkscape, és clar). A més d'SVG, l'Inkscape -pot importar i exportar diferents tipus de format (EPS, PNG). - -L'Inkscape obre una finestra separada per a cada document. Podeu navegar entre -elles usant el vostre gestor de finetres (per exemple amb Alt+Tab), -o podeu usar la drecera de l'Inkscape, Ctrl+Tab, que es mourà en -cicle entre totes les finestres obertes. (Creeu un nou document i canvieu entre -aquest i l'altre per a practicar). - - - - - -Creació de formes -I ara, unes formes boniques! Cliqueu a l'eina del rectangle a la barra -d'eines (o premeu F4) i cliqueu i arrossegueu, en un nou document en -blanc o bé aquí mateix: - - - -Com podeu veure, el rectangles per defecte són blaus, amb una vora (contorn) negra, -d'1 pt, i parcialment transparents. Tot seguit veurem com canviar-ho. -També podeu crear el·lipsis, estrelles i espirals: - - - -Aquestes eines es coneixen col·lectivament com a eines de forma. Cada -forma que creeu mostra un o més manejadors. Proveu -d'arrossegar-los per veure com respon la forma. El panell superior per a -les eines de forma té alguns controls que també podeu tocar per canviar -els paràmetres de la forma. Aquests controls afecten la forma que hi ha -seleccionada (la que mostren els manejadors) i defineix els valors per defecte -que s'aplicaran a les noves formes que es creïn. - -Per a desfer la vostra última acció, premeu -Ctrl+Z. (O si torneu a canviar d'idea, podeu -tornar-la a fer amb Maj+Ctrl+Z). - - - - - -Moviment, escalat, gir - -L'eina més usada de l'Inkscape és el -Selector. Cliqueu el botó amb la -fletxa que hi ha a dalt de tot de la barra d'eines (o premeu -F1 o Espai). Ara podeu seleccionar qualsevol -objecte de l'àrea de dibuix. Cliqueu -sobre el rectangle de sota. - - - - - -Veureu com apareixen vuit manejadors en forma de fletxa al voltant. -Ara podeu: - - -Mourel'objecte arrossegant-lo. (Premeu Ctrl per limitar el moviment -a horitzontal i vertical). - - -Escalar l'objecte original arrossegant un manejador. (Premeu Ctrl per -conservar la relació alçada/amplada original). - - - - - - - -Ara torneu a clicar el rectangle. Els manejadors canvien. Ara podeu: - - - -Girar l'objecte arrossegant -els manejadors de les cantonades. (Amb Ctrl limiteu -la rotació a passos de 15 graus. Arrossegueu la marca de la -creu per posicionar el centre de rotació). - - -Esbiaixar (cisallar) l'objecte arrossegant -els manejadors dels costats. (Amb Ctrl limiteu -la rotació a passos de 15 graus. Arrossegueu la marca de la -creu per posicionar el centre de rotació). - - - - -També podeu usar els camps d'entrada numèrica del panell superior per a -introduir valors exactes per a les coordenades (X i Y) i la mida (alçada i amplada) de -la selecció. - - - - - -Transformació mitjançant tecles - -Una de les característiques de l'Inkscape que el fa diferent de la majoria -d'editors vectorials és l'èmfasi en l'accessibilitat pel teclat. Difícilment -trobarem cap ordre o acció que no sigui possible fer des del teclat, i la -transformació d'objectes no és cap excepció. - -Podeu usar el teclat per moure (tecles de les fletxes), escalar -(tecles < i >), i girar (tecles [ -i ]) objectes. Els moviments i les escales per -defecte són per 2 pt; amb Maj., moveu o escaleu 10 vegades més. Ctrl+> -i Ctrl+< amplien al 200% o redueixen al 50% de l'original, -respectivament. Per defecte, els girs són de 15º, i amb Ctrl, -de 90. - - - -Però potser les més útils són les transformacions a nivell de píxel, -invocades prement Alt amb les tecles de transformació. -Per exemple, Alt+fletxes mourà la selecció 1 píxel -al nivell d'ampliació actual (per exemple 1 píxel de pantalla, -no ho confongueu amb les unitats de px, una unitat -SVG independent de l'ampliació). Això significa que si amplieu, amb -Alt+fletxa produïreu un moviment absolut -menor que seguirà veient-se a la pantalla com una empenteta -d'un píxel. És per tant possible posicionar objectes amb precissió -arbitrària només ampliant o reduint segons les vostres necessitats. - - - - -De forma similar, Alt+> i Alt+< -escalen la selecció de tal manera que la seva mida visible varia un píxel, i -Alt+[ i Alt+]la giren de tal manera -que el seu punt més allunyat del centre es mou un píxel. - - - - - -Seleccions múltiples -Podeu seleccionar simultàniament qualsevol nombre d'objectes amb -Maj+clic. O podeu seleccionar arrossegant al voltant dels -objectes que voleu seleccionar; això es diu la selecció de la cinta de -goma. (El selector crea una cinta de goma en arrossegar des d'un -espai buit; però si premeu Maj abans de començar a arrossegar, l'Inkscape -crearà sempre la cinta de goma.) Practiqueu seleccionant les tres -formes següents: - - - - - -Ara useu la cinta de goma (amb arrossegar o Maj+arrossegar) per -a seleccionar les dues el·lipsis, però no el rectangle: - - - - - -Cada objecte individual dins d'una selecció mostra una petita marca — -per defecte, un diamant rectangular. Aquestes marques fan que sigui fàcil veure -què hi ha seleccionat i què no. Per exemple, -si seleccioneu les dues el·lipsis i el rectangle, sense les marques de -diamant us seria difícil endevinar si les el·lipsis estan seleccionades o -no. - -Fent Maj+clic sobre un objecte seleccionat se l'exclou de la selecció. -Seleccioneu els tres objectes anteriors i després useu Maj+clic per a -excloure les dues el·lipsis de la selecció i deixar només el rectangle. - -Prement Esc es desfà la selecció de tots els objectes. -Ctrl+A selecciona -tots els objectes del document (això pot ser lent en documents grans -com aquest). - - - - - -Agrupació - -Poden combinar-se varis objectes en un grup. Un grup es comporta com -un únic objecte quan l'arrossegueu o el transformeu. A sota, els tres -objectes de l'esquerra són independents; els mateixos tres objectes a la -dreta estan agrupats. Proveu d'arrossegar el grup. - - - - - + + Aquest tutorial us mostrarà l'ús bàsic de l'Inkscape. Aquest és un document Inkscape normal. Podeu visualitzar-lo, editar-lo i fins i tot desar-lo.El tutorial bàsic cobreix el desplaçament i l'ampliació, la gestió de documents, les eines de forma, la transformació d'objectes amb el selector, les tècniques de selecció, l'agrupació, la configuració de l'emplenat i el contorn, l'alineació,i l'ordenació en z. Per a altres temes, consulteu el tutorial avançat al menú d'ajuda. + Eines d'Inkscape + Com podeu veure, el rectangles per defecte són blaus, amb una vorad'1 pt, i parcialment transparents. Tot seguit veurem com canviar-ho.També podeu crear el·lipsis, estrelles i espirals: + Moviment, escalat, gir + Veureu com apareixen vuit nanses en forma de fletxa al voltant. Ara podeu: + Ara torneu a clicar el rectangle. Les nanses canvien. Ara podeu: + Veureu que el diàleg té tres pestanyes: Emplenat, Pinta el contorn, i Estil del contorn. La pestanya Emplenat permet editar l'emplenat (interior) de les formes. Usant els botons de sota la pestanya, podeu seleccionar sense emplenat (el botó amb la X), color, degradat lineal o radial. Laforma anterior té acitvada el botó corresponent al color llis.Més avall veureu el selector de color — o, més exactament, unacol·lecció de diversos selectors, cadascun a la seva pròpia pestanya: RGB, HSV, CMYK, i rodona. Potser el més adequat és el selector de la rodona, on podeu girar el triangle per escollir un to a la rodona, i després seleccionar el color d'aquest to dins del triangle. Tots els selectors de color tenen un control per ajustar l'alfa (transparència) dels objectes.Quan seleccioneu un objecte, el selector de color s'actualitza amb el seu color actual. Jugueu amb aquestes mostres o creeu la vostra pròpia: + Usant la pestanya Pinta el contorn, podeu eliminar el contorn (línia) de l'objecte, o assignar-li qualsevol color o transparència: + L'última pestanya, Estil del contorn, us permet definir el gruix i altresparàmetres del contorn: + Finalment, en comptes de colors llisos, podeu crear degradats de color tant pels emplenats com pels contorns: + Agrupació + Poden combinar-se varis objectes en un grup. Un grup es comporta com un únic objecte quan l'arrossegueu o el transformeu. A sota, els tresobjectes de l'esquerra són independents; els mateixos tres objectes a la dreta estan agrupats. Proveu d'arrossegar el grup. + Conclusió + També podeu usar els camps d'entrada numérica del panell superior perintroduir valors exactes per a les coordinades (X i Y) i la mida (W i H) de la selecció. + Selecció per sota i arrossegar la selecció + + + + + Desplaçament de l'àrea de dibuix + + Hi ha vàries maneres de desplaçar (scroll) l'àrea de dibuix. Proveu-ho amb les tecles Ctrl+fletxa per a desplaçar-la amb el teclat. (Proveu de moure aquest document avall.) També podeu arrossegar-la amb el botó central del ratolí. Podeu usar les barres de desplaçament (premeuCtrl+B per veure-les o amagar-les). També funciona el desplaçament vertical amb la rodeta del vostre ratolí; i si premeu Maj., l'horitzontal. + + + La barra d'eines vertical a l'esquerra mostra les eines de dibuix i edició de l'Inkscape. Sota el menú, hi ha la barra d'ordres amb botons d'ordresgenerals i la barra dels controls d'eina amb controls que són específics per a cada eina. La barra d'estat, a la part inferior de la finestra, mostrarà consells i missatges útils mentre esteu treballant.Moltes operacions són accessibles mitjançant dreceres de teclat. ObriuAjuda > Tecles i ratolí per a veure la referència completa. + + Creació de formes + I ara, unes formes boniques! Cliqueu a l'eina del rectangle a la barra d'eines (o premeu F4) i cliqueu i arrossegueu, en un nou document en blanc o bé aquí mateix: + Ampliació i reducció + La forma més fàcil d'ampliar/reduir és amb les tecles - i + (o =). Tambépodeu usar Ctrl+botó central o Ctrl+botó dret per ampliar, Maj+botó central o Maj+botó dret per reduir, o girant la rodeta del ratolí amb Ctrl. També clicant al camp d'entrada del zoom (a l'angleinferior esquerra de la finestra del document), entreu un valor precísen %, i premeu Entrar. També tenim l'eina ampliar (a la barra d'eines de l'esquerra) que ens permet ampliar una zona encerclant-la.L'Inkscape manté un historial dels nivells de zoom usats. Premeu la tecla ` per anar al zoom anterior, i Maj+` per anar al següent. + Creació i gestió de documents + Per a crear un nou document en blanc, useu Fitxer > Nou o Ctrl+N. Per a obrir un document SVG existent, useu Fitxer > Obre (Ctrl+O). Per a desar, premeu Fitxer > Desa, o Maj+Ctrl+S per a desar amb unnou nom. L'Inkscape encara és inestable, per tant, deseu la feina sovint!L'Inkscape obre una finestra separada per a cada document. Podeunavegar entre elles usant el vostre gestor de finestres (per exemple ambAlt+Tab), o podeu usar la drecera de l'Inkscape, Ctrl+Tab, que es mourà en cicle entre totes les finestres obertes. (Ara creeu un noudocument i canvieu entre aquest i l'altre per a practicar.) + L'eina més usada de l'Inkscape és el selector. Cliqueu el botó amb la fletxa que hi ha a dalt de tot de la barra d'eines (o premeu F1 ó Espai).Ara podeu seleccionar qualsevol objecte de l'àrea de dibuix. Cliqueusobre el rectangle de sota. + Aquestes eines es coneixen col·lectivament com a eines de forma. Cadaforma que creeu mostra un o més nanses en forma de diamant. Proveud'arrossegar-les per veure com respon la forma. El panell superior per ales eines de forma té alguns controls que també podeu tocar per canviarels paràmetres de la forma. Aquests controls afecten la forma que hi ha seleccionada (la que mostra les nanses) i defineix els valors per defecte que s'aplicaran a les noves formes que es creïn.Per a desfer l'última acció, premeu Ctrl+Z. (O si torneu a canviar d'idea,podeu tornar-la a fer amb Maj+Ctrl+Z.) + Moure l'objecte arrossegant-lo. (Premeu Ctrl per limitar el movimenta horitzontal i vertical.)Escalar l'objecte arrossegant qualsevol nansa. (Premeu Ctrl per conservar la relació alçada/amplada original.) + Girar l'objecte arrossegant les nanses de les cantonades. (Amb Ctrl limiteu la rotació a passos de 15 graus. Arrossegueu la marca de la creu per posicionar el centre de rotació.)Esbiaixar (cisallar) l'objecte arrossegant les nanses dels costats. + Seleccions múltiples + Podeu seleccionar simultàniament qualsevol nombre d'objectes ambMaj+clic. O podeu seleccionar arrossegant al voltant dels objectes que voleu seleccionar; això es diu la "selecció de la cinta de goma". (Selecciona o crea una cinta de goma en arrossegar des d'un espai buit; però si premeu abans de començar a arrossegar, l'Inkscape crearà sempre la cinta de goma.) Practiqueu seleccionant les tres formes següents: + Emplenat i contorn + Moltes de les funcions de l'Inkscape són accessibles a través de diàlegs. Totes les ordres per obrir diàlegs són al menú de diàlegs. Ara usarem eldiàleg Emplenat i contorn (Maj+Ctrl+F) per a editar els colors dels objectes. Seleccioneu la forma d'abaix i obriu el diàleg Emplenat i contorn. + És probable que les còpies del quadrat no estiguin convenientmentalineades. Aquí és on entra en joc el diàleg Alinea. Seleccioneu tots els quadrats (Maj+click o arrossegant una cinta de goma), obriu el diàleg (del menú de diàlegs o amb Maj+Ctrl+A) i premeu aquest botó a lapestanya Distribueix:Ara els objectes estan distribuïts de manera que els intervals horitzon-tals entre ells són iguals. Altres exemples d'alineació i distribució: + Duplicació, alineació, distribució + Una de les operacions més comunes és duplicar un objecte (Ctrl+D).El duplicat se sitúa exactament al damunt de l'original i està seleccionat, de manera que el podeu arrossegar amb el ratolí o les tecles de la fletxa.Per practicar, intenteu omplir la línia amb còpies d'aquest quadrat negre: + Hem acabat el tutorial bàsic. Hi ha encara molt més sobre l'Inkscape,però amb les tècniques descrites aquí podreu crear gràfics simplesi útils. Per a aspectes més complicats, aneu al tutorial avançat aAjuda > Tutorials. + Què fer si l'objecte que necessiteu està amagat darrera un altre objecte?Encara podeu veure l'objecte de sota si el de sobre és parcialment transparent, però en clicar al damunt seleccionareu l'objecte de sobre,no pas el que necessiteu. Per a això serveix Alt+clic. Primer Alt+clic selecciona l'objecte que hiha més amunt, com faria un clic normal; en canvi el següent Alt+clic almateix punt seleccionarà l'objecte que hi ha just a sota del superior, el següent l'objecte inferior... Uns quants Alt+clics seguits aniran passantcíclicament de dalt de tot a baix de tot a través de tota la pila d'ordena-ció en z en el punt que cliquem. Quan s'ha arribat a l'objecte de baix de tot, el següent Alt+clic (naturalment) tornarà a seleccionar l'objecte de dalt de tot.Bé, però un cop seleccionat l'objecte sota la superfície, què li podem fer? Podem usar tecles per transformar-lo, i podem arrossegar les nanses de selecció. Però arrossegar el propi objecte tornarà a reiniciar la seleccióa l'objecte de dalt de tot. Així és com ha de funcionar clica-i-arrossega: primer selecciona l'objecte (de dalt de tot) sota el cursor, seguidament arrossega la selecció. Per a dir-li a l'Inkscape que arrossegui el que hi ha seleccionat sense seleccionar res més, useu Alt+arrossega. Això mouràla selecció actual independentmentd'on arrossegueu el ratolí.Practiqueu Alt+clic i Alt+arrossega sobre les dues figures marrons que hi ha sota el rectangle transparent: + Una drecera de selecció molt útil és la tecla Tab. Si no hi ha res seleccio-nat, selecciona l'objecte de baix de tot en l'ordenació en z del document; si no, selecciona el següent objecte en z sobre els objectes seleccio-nats. Maj+Tab funciona a l'inrevés, començant per l'objecte superior iseguint cap avall. Com que els objectes que aneu creant s'afegeixen a dalt de tot de la pila, fent Maj+Tab sense res seleccionat, seleccionarà l'últim objecte que heu creat. Practiqueu amb les tecles Tab i Maj+Tab a la pila d'el·lipsis de més amunt. + Ordenació en Z + El terme ordenació en z es refereix a l'ordre d'apilament dels objectes en un dibuix, és a dir quins objectes són a dalt i en tapen altres. Les dues ordres al menú Objecte, Puja a dalt (la tecla Inici) i Baixa a baix (la teclaFi), mourà els vostres objectes seleccionats a dalt de tot o a sota de tot de l'ordenació en z del vostre document. Dues ordres més, Puja (AvPg) iBaixa (RePg), faran enfonsar o emergir la selecció un sol pas, és a dir, moure després d'un objecte no seleccionat en l'ordenció en z (només compten els objectes amb superposició; si no hi ha res superposat a la selecció, Puja i Baixa ho mouen tot a dalt de tot o a baix de tot segons correspongui).Practiqueu usant aquestes ordres invertint l'ordre en z dels objectes següents, de forma que l'el·lipse de més a l'esquerra quedi a dalt de toti la de més a la dreta a sota de tot: + Per agrupar, seleccioneu un o més objectes i feu Ctrl+G. Per a desagrupar un o més grups, seleccioneu-los i premeu Maj+Ctrl+G. Els propis grups poden agrupar-se, com qualsevol altre objecte; aquestsgrups recursius poden descendir fins un nivell d'agrupació arbitrari.Però Maj+Ctrl+G només desfà el nivell superior d'agrupació en una selecció. Si voleu desfer completament una agrupació de grups en grups de molts nivells, haure fer Maj+Ctrl+G repetidament.Si voleu editar un objecte de dins d'un grup, no cal que desfeu el grup.Només cal que feu Ctrl+clic sobre aquest objecte per seleccionar-lo i el podreu editar individualment, o feu Maj+Ctrl+clic sobre objectes(dins o fora de qualsevol grup) per a una selecció múltiple sense tenir en compte els grups. Proveu de moure o transformar les formes individualsdel grup (a dalt a la dreta) sense desfer el grup, despres desfeu la selecció i seleccioneu el grup normalment per veure que encara queda agrupat. + Cada objecte individual dins d'una selecció mostra una petita marcade diamant inversa a la cantonada superior esquerra. Aquestes marques fan que sigui fàcil de veure què hi ha seleccionat i què no. Per exemple, si seleccioneu les dues el·lipsis i el rectangle, sense les marques de diamant us seria difícil endevinar si les el·lipsis estan seleccionades o no. (L'Inkscape també pot mostrar un rectangle en línia discontínuaal voltant de cada objecte en lloc del diamant. Aquesta opció es defineix a Preferències.)Fent Maj+clic sobre un objecte seleccionat se l'exclou de la selecció. Seleccioneu els tres objectes anteriors i després useu Maj+clic per a excloure les dues el·lipsis de la selecció i deixar només el rectangle.Prement Esc es desfà la selecció de tots els objectes. Ctrl+A seleccionatots els objectes del document (això pot ser lent en documents grans com aquest). + Ara useu la cinta de goma (amb arrossegar o Maj+arrossegar per a seleccionar les dues el·lipsis, però no el rectangle: + Transformació mitjançant les tecles + Una de les característiques de l'Inkscape que el fa diferent de la majoria d'editors vectorials és l'èmfasi an l'accessibilitat pel teclat. Difícilmenttrobarem cap ordre o acció que sigui impossible de fer des del teclat, i latransformació d'objectes no és cap excepció. Podeu usar el teclat per moure (tecles de les fletxes), escalar (tecles < i >), i girar (tecles [ i ]) objectes. Els moviments i les escales per defecte són per 2 pt; amb Shift, moveu o escaleu 10 vegades més.Ctrl+> i Ctrl+< amplien o redueixen al 200% o al 50% de l'original, respectivament. Els girs per defecte són de 15 graus i amb Ctrl, de 90.Però potser les més útils són les transformacions a nivell de píxel, invocades premet Alt amb les tecles de transformació. Per exemple,Alt+fletxes mourà la selcció 1 píxel al nivell actual d'ampliació. Aixòsignifica que si amplieu, un Alt+fletxes produirà un moviment absolutmenor que seguirà veient-se a la pantalla com una empenteta d'un píxel. De forma similar, Alt+> i Alt+< escalen la selecció de tal manera que la seva mida visible varia un píxel, i Alt+[ i Alt+] la giren de tal manera que el seu punt més allunyat del centre es mou un píxel. + + + - - - -Per a agrupar, seleccioneu un o més objectes i feu -Ctrl+G. Per a desagrupar un o més grups, seleccioneu-los i premeu -Ctrl+U. Els propis grups poden agrupar-se, com qualsevol altre objecte; aquests -grups recursius poden descendir fins un nivell d'agrupació arbitrari. -Però Ctrl+U només desfà el nivell superior d'agrupació en una -selecció. Si voleu desfer completament una agrupació de grups en grups -de molts nivells, haureu de fer Ctrl+U repetidament. - - - -Si voleu editar un objecte de dins d'un grup, no cal que desfeu el grup. -Només cal que feu Ctrl+clic sobre aquest objecte per seleccionar-lo i el -podreu editar individualment, o feu Maj+Ctrl+clic sobre objectes -(dins o fora de qualsevol grup) per a una selecció múltiple sense tenir en -compte els grups. Proveu de moure o transformar les formes individuals -del grup (a dalt a la dreta) sense desfer el grup, despres desfeu la -selecció i seleccioneu el grup normalment per veure que encara queda -agrupat. - - - - - -Emplenat i contorn - -Moltes de les funcions de l'Inkscape són accessibles a través de diàlegs. -Probablement, la manera més simple de pintar un objecte amb un color és obrir -el diàleg Swatches des del menú Objectes, seleccionar un objecte, i clicar-ne un -per pintar-hi (es canvia el color de l'emplenat). - -El diàleg Emplenat i contorn (Maj+Ctrl+F) resulta més útil. -Seleccioneu la forma d'abaix i obriu el diàleg Emplenat i -contorn. - - - - - -Veureu que el diàleg té tres pestanyes: Emplenat, Pinta el contorn, i Estil -del contorn. La pestanya Emplenat permet editar l'emplenat (interior) de -les formes. Usant els botons de sota la pestanya, podeu seleccionar -sense emplenat (el botó amb la X), color, degradat lineal o radial. La -forma anterior té acitvada el botó corresponent al color llis. - -Més avall veureu els selectors de color, cadascun a la seva pròpia pestanya: -RGB, HSV, CMYK, i rodona. Potser el més adequat és el selector de la -rodona, on podeu girar el triangle per escollir un to a la rodona, i -després seleccionar el color d'aquest to dins del triangle. Tots els -selectors de color tenen un control per ajustar -l'alfa (opacitat) -dels objectes. - -Quan seleccioneu un objecte, el selector de color s'actualitza amb el seu -emplenat i contorn (quan se selecciona més d'un objecte, es mostra el seu -color mitjà). Jugueu amb aquestes mostres o creeu la vostra pròpia: - - - - - -Usant la pestanya Pinta el contorn, podeu eliminar el contorn -(línia) de l'objecte, o assignar-li qualsevol color o transparència: - - - - - -L'última pestanya, Estil del contorn, us permet definir el gruix i altres -paràmetres del contorn: - - - - -Finalment, en comptes de simples colors, podeu crear degradats de color -tant per als emplenats com per als contorns: - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Quan canvieu d'un color simple a un degradat, el nou degradat usa l'anterior -color simple, des de l'opac al transparent. Canvieu a l'eina de degradat -(Ctrl+F1) per a arrossegar els manejadors de degradat — -els controls apareixen connectats per línies que defineixen la direcció i la longitud del degradat. -Quan algun dels manejadors de degradats se selecciona (ressaltat en blau), el -diàleg d'Emplenat i contorn estableix el color del manejador en comptes del color -de tot l'objecte seleccionat. - - - -Hi ha una altra manera de canviar el color d'un objecte: fent servir l'eina -comptagotes (F7). Cliqueu en qualsevol lloc -del dibuix amb aquesta eina, i el color seleccionat s'assignarà a l'emplenat -de l'objecte seleccionat. (Maj+clic assignarà el color del contorn). - - - -Duplicació, alineació, distribució - - - -Una de les operacions més comunes és duplicar un objecte -(Ctrl+D). El duplicat se sitúa exactament al damunt de l'original i està seleccionat, -de manera que el podeu arrossegar amb el ratolí o les tecles de la fletxa. -Per practicar, intenteu omplir la línia amb còpies d'aquest quadrat negre: - - - - - - -És probable que les còpies del quadrat no estiguin convenientment -alineades. Aquí és on entra en joc el diàleg Alinea (Ctrl+Maj+A). Seleccioneu tots els -quadrats (Maj+clic o arrossegant una cinta de goma), -obriu el diàleg i premeu el botó "Centra en l'eix horitzontal", després -el botó "Separeu equidistantment els objectes" -(llegiu els consells dels botons). Ara els objectes estan distribuïts de manera -que els intervals horitzontals entre ells són iguals. Altres exemples d'alineació i distribució: - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Ordenació en Z - - - -El terme ordenació en z es refereix a l'ordre d'apilament dels objectes en -un dibuix, és a dir quins objectes són a dalt i tapen d'altres. Les dues -ordres al menú Objecte, Alça a dalt (Inici) i Baixa a baix -Fi), mouran els vostres objectes seleccionats a dalt de tot o a sota de tot -de l'ordenació en z del vostre document. Dues ordres més, Alça (AvPg) -i Baixa (RePg), enfonsaran o aixecaran només un pas, -és a dir, moure després d'un objecte no seleccionat en l'ordenció en z (només -compten els objectes amb superposició; si no hi ha res superposat a la -selecció, Alça i Baixa ho mouen tot a dalt de tot o a baix de tot segons -correspongui). - - - -Practiqueu usant aquestes ordres invertint l'ordre en z dels objectes -següents, de forma que l'el·lipse de més a l'esquerra quedi a dalt de tot -i la de més a la dreta a sota de tot: - - - - -Una drecera per a seleccionar molt útil és la tecla Tab. -Si no se selecciona res, se selecciona l'objecte inferior; en cas contrari se -selecciona l'objecte per sobre de l'objecte seleccionat -en l'ordre z. Maj+Tab ho fa a l'inrevés, -començant des del superior i baixant fins a l'inferior. Ja que els objectes creats -s'afegeixen al damunt de la pila, Maj+Tab sense res seleccionat -us permet seleccionar convenientment el darrer objecte creat. -Practiqueu amb Tab i Maj+Tab a la pila d'el·lipses -d'adalt. - - - -Selecció per sota i arrossegar la selecció - - - -Què fer si l'objecte que necessiteu està amagat darrera un altre objecte? -Encara podeu veure l'objecte de sota si el de sobre és parcialment -transparent, però en clicar al damunt seleccionareu l'objecte de sobre, -no pas el que necessiteu. - - -Per a això serveix Alt+clic. Primer Alt+clic -selecciona l'objecte que hi ha més amunt, com faria un clic normal; en canvi el -següent Alt+clic en el mateix punt seleccionarà l'objecte -que hi ha a sota del superior; després el següent, etc. Per tant, -Alt+clic passarà d'adalt a baix per tots els objectes a la pila -sota el punt on es va fer clic. Quan s'arriba a l'últim objecte, el següent -Alt+clic tornarà a seleccionar l'objecte superior. - - - -Bé, però un cop seleccionat l'objecte sota la superfície, què podem fer-li? -Podem usar tecles per transformar-lo, i podem arrossegar els manejadors de -selecció. Però arrossegar el propi objecte tornarà a reiniciar la selecció -a l'objecte de dalt de tot. Així és com ha de funcionar clica-i-arrossega — -primer selecciona l'objecte (de dalt de tot) sota el cursor, seguidament -arrossega la selecció. Per a dir-li a l'Inkscape que arrossegui el que hi ha -seleccionat sense seleccionar res més, useu Alt+arrossega. -Això mourà la selecció actual independentment d'on arrossegueu el ratolí. - - - -Practiqueu Alt+clic i Alt+arrossega sobre -les dues formes marrons sota el rectangle verd transparent: - - - - - - - -Conclusió - - - -Hem acabat el tutorial bàsic. Hi ha encara molt més sobre l'Inkscape, -però amb les tècniques descrites aquí podreu crear gràfics simples -i útils. Per a aspectes més complicats, aneu al tutorial avançat a -Ajuda > Tutorials. - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - image/svg+xml - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + - - \ No newline at end of file + + diff --git a/share/tutorials/tutorial-calligraphy.ca.svg b/share/tutorials/tutorial-calligraphy.ca.svg new file mode 100644 index 000000000..98eea61f4 --- /dev/null +++ b/share/tutorials/tutorial-calligraphy.ca.svg @@ -0,0 +1,4120 @@ + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + image/svg+xml + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + ::CAL·LIGRAFIA + + + + + + + Una de les moltes eines fantàstiques disponibles a l'Inkscape és l'eina de Cal·ligrafia. Aquest tutorial us ajudarà a familiaritzar-vos amb el funcionament d'aquesta eina, i us mostrarà algunes tècniques bàsiques de l'art de la Cal·ligrafia. + + Història i estils + + + + + + + Segons la definició del diccionari, cal·ligrafia significa "escriptura bella". Essencialment, la cal·ligrafia és l'art de fer l'escriptura manual bonica i elegant. Això us pot sonar intimidatori, però amb una mica de pràctica, qualsevol pot arribar a dominar els conceptes bàsics d'aquest art. + + + + + + Les primeres formes de cal·ligrafia daten de l'època de les pintures rupestres. Fins al voltant del 1440 DC, abans de que la impremta fos present arreu, la cal·ligrafia era la forma en que es feien els llibres i altres publicacions. Un copista havia d'escriure a mà cada còpia individual de cada llibre o publicació. L'escriptura es feia amb ploma i tinta sobre materials com el pergamí. Els estils de lletra emprats al llarg de les èpoques inclouen Rústica, Carolingia, Blackletter, etc. Potser el lloc més comú on una persona normal pot tenir contacte amb la cal·ligrafia són les invitacions de boda. + + + + + + Hi ha tres estils principals de cal·ligrafia: + + + + + + + Occidental o Romana + + + + + + + Àrab + + + + + + + Xinesa o Oriental + + + + + + Aquest tutorial es centra principalment en l'estil Occidental, ja que els altres dos tipus tendeixen a usar el pinzell (en comptes de la ploma), que no és com funciona ara la nostra eina de Cal·ligrafia. + + + + + + Un gran avantatge que tenim sobre els escribes del passat és l'ordre Desfés: Si cometeu un error, no es destrossa tota la pàgina. L'eina Cal·ligrafia de l'Inkscape també permet algunes tècniques que no serien possibles amb la ploma i la tinta tradicionals. + + Maquinari + + + + + + + Obtindreu els millors resultats usant una tauleta amb un llàpis (p.e. Wacom). Però fins i tot amb el ratolí podreu començar amb la cal·ligrafia, si bé tindreu dificultats per a fer traços ràpids. + + + + + + Actualment l'Inkscape no usa la sensibilitat a la pressió del llàpis de la tauleta, però això no suposa un problema, perquè la cal·li-grafia amb ploma tradicional (a diferència del pinzell) no és gaire sensible a la pressió. La ploma de l'Inkscape pot ser sensible a la velocitat de traç (veieu "Aprima" més endavant), si esteu usant un ratolí, probablement posareu a zero aquest paràmetre. + + Opcions de l'eina de Cal·ligrafia + + + + + + + Canvieu a l'eina de cal·ligrafia prement Ctrl+F6 o clicant al seu botó a la barra d'eines. A la barra superior hi veureu 6 opcions: Amplada, Aprima, Angle, Fixació, Cota i Ressistència. + + + + + 1.00 + + + + + + + + + Ressistència: + + 0.02 + + + + + + + + + Cota: + + 0.90 + + + + + + + + + Fixació: + + 30 + + + + + + + + + Angle: + + 0.10 + + + + + + + + + Aprima: + + 0.15 + + + + + + + + + Amplada: + Per defecte + + + Amplada i Aprima + + + + + + + Aquest parell d'opcions controlen el gruix de la vostra ploma. L'amplada pot variar de 0 a 1 i es mesura en unitats relatives a la mida de la vostra finestra d'edició, però és independent de l'ampliació. Això té sentit perquè la "unitat de mesura" natural en cal·ligrafia és l'extensió del moviment de les mans, i per tant és adequat tenir el gruix de la plumilla en relció constant amb la mida del vostre "escriptori" i no en unitats reals que el farien dependre de l'ampliació. + + + + + + Com el gruix de la ploma es canvia sovint, podeu ajustar-lo sense anar a la barra d'eines, usant les fletxes esquerra i dreta. El millor d'aquestes tecles es que funcionen mentres esteu escrivint, de manera que podeu canviar gradualment el gruix de la vostra ploma al mig del traç: + gruix=0.01, creixent.... assolint 0.47, decreixent... retorn a 0 + + + + + + + El gruix de la ploma també pot dependre de la velocitat, controlant-ho el paràmetre aprima. Aquest paràmetre pot tenir valors de -1 a 1; zero significa que el gruix és independent de la velocitat, valors positius fan més prims els traços ràpids, valors negatius fan més amples els traços ràpids. El valor per defecte 0.1 significa que els traços ràpids s'aprimen lleugerament. Aquí hi ha alguns exemples, dibuixats tots amb amplada=0.2 i angle=90: + aprima = 0 (gruix uniforme) + gruix = 0.1 + gruix = 0.4 + gruix = -0.2 + gruix = -0.6 + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + Per diversió, fixeu Amplada i Aprima a 1 (màxim) i dibuixeu amb moviments bruscos per a obtenir formes neuronals sorprenent-ment naturals: + + + + + + + + Angle i Fixació + + + + + + + Després de l'amplada, l'angle és el paràmetre de cal·ligrafia més important. És l'angle de la vostra ploma en graus, canviant des de 0 (horitzontal) a 90 (vertical en sentit contrari a les busques) o a -90 (vertical en sentit de les busques): + + + + + + + + + + + + angle = 90 graus + angle = 30 (per defecte) + angle = 0 + angle = -90 graus + + + + + + + + + + + + + + + + + Cada estil tradicional de cal·ligrafia té el seu propi angle de ploma prevalent. Per exemple, la Unicial usa un angle de 25 graus. Altres tipus més complexos i cal·ligrafs més experimentats sovint varien l'angle mentres escriuen, i l'Inkscape ho permet premet les fletxes amunt i avall. Però al començar les lliçons de cal·ligrafia el millor és mantenir l'angle constant. Aquí hi ha alguns exemples de traços dibuixats amb diferents angles (fixació = 1): + angle = 30 + angle = 60 + angle = 90 + angle = 0 + angle = 15 + angle = -45 + + + + + + + + + + + + Com podeu veure, el traç més fi es fa quan es dibuixa paral·lel al seu angle, i el més ampli quan es dibuixa perpendicular. Ela angles positius són els més naturals i tradicionals per a la cal·ligrafia amb la mà dreta. + + + + + + El nivell de contrast entre el més prim i el més gruixut es controla amb el paràmetre fixació. El valor 1 significa que l'angle sempre és constant, com s'indica al camp Angle. Disminuint la fixació fa que la ploma giri una mica contra la direcció del traç. Amb la fixació=0, la ploma gira lliurement per a mantenir-se sempre perpendicular al traç, i l'Angle ja no té cap efecte: + + + + + + angle = 30fixació = 1 + angle = 30fixació = 0.8 + angle = 30fixació = 0 + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + Tipogràficament parlant, la màxima fixació i per tant el màxim contrast de traç (amunt esquerra) són les característiques de les tipografies serif antigues, com la Times o la Bodoni (perquè histò-ricament aquestes tipografies eren una imitació de la cal·ligrafia amb ploma fixa). En canvi, la fixació i el contrast d'amplada zero (amunt dreta), suggereixen tipografies modernes sans serif com l'Helvetica. + + Cota i Resistència + + + + + + + A diferència de l'amplada i l'angle, aquests dos últims paràmetres defineixen com "se sent" l'eina més que afectar el seu aspecte visual de sortida. Per tant aquesta secció no tindrà cap il·lustració; en comptes d'això proveu-ho vosaltres mateixos per captar la idea. + + + + + + En física, la massa és el que causa la inèrcia; quan major és la cota de l'eina de cal·ligrafia de l'Inkscape, més enrera es queda del cursor del ratolí i més suavitza els moviments bruscos del vostre traç. Per defecte aquest valor és bastant petit (0.02) de manera que l'eina respon ràpid, però podeu augmentar la cota per a obtenir una ploma més lenta i suau. + + + + + + Resistència és la resistència del paper al moviment de la ploma. El valor per defecte és el màxim (1), i reduir aquest paràmetre fa el paper "lliscant": si la cota (massa) és gran, la ploma tendeix a correr amb girs ràpids; si la cota és zero, una resistència baixa fa que la ploma es bellugui com boja. + + Exemples de Cal·ligrafia + + + + + + + Ara que ja coneixeu les capacitats bàsiques de l'eina, podeu inten-tar fer una mica de cal·ligrafia. Si sou nou en aquest art, aconse-guiu un bon llibre de cal·ligrafia i estudieu-lo amb l'Inkscape. Aquesta secció us mostrarà alguns exemples simples. + + + + + + En primer lloc, per a fer lletres necessiteu crear un parell de línies guia. Si voleu escriure amb lletra inclinada o cursiva, afegiu també algunes guies inclinades entre les dues guies, per exemple: + + + + + + + + + + + + + + Aleshores amplieu fins que l'alçada entre guies es correspongui amb el marge de moviment natural de la mà, i endavant! + + + + + + Probablement la primera cosa que fareu com a cal·lígraf novell és practicar els elements bàsics de les lletres — línies verticals i horitzontals, traços arrodonits, línies inclinades. Vet aquí alguns elements de lletres per al tipus Unicial: + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + Diversos trucs útils: + + + + + + + Si la vostra mà està còmode sobre la tauleta, no la moveu. En comptes d'això, desplaceu l'àrea de dibuix (tecles Ctrl+fletxes) amb la mà esquerra després d'acabar cada lletra. + + + + + + + Si l'últim traç és dolent, feu desfès (Ctrl+Z). Però si la forma és bona però la mida o la posició una mica desviades, és millor canviar temporalment al Selector (Espai) i tocar/escalar/girar com calgui (usant el ratolí o les tecles), seguidament prèmer Espai per tornar a l'eina Cal·ligrafia. + + + + + + + Un cop acabada una paraula, canvieu al Selector per a ajustar l'uniformitat de les tiges i l'espai entre lletres. Però no us passeu; la bona cal·ligrafia ha de retenir un cert aspecte d'escriptura manual irregular. Resistiu-vos a la temptació de copiar lletres i elements de lletres; cada traç ha de ser original. + + + + + + I aquí alguns exemples de retolació complets: + + + + + + + + + Unicial + Carolíngia + Gòtica + Bastarda + + + Itàlica Florida + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + Conclusió + + + + + + + La cal·ligrafia no és tan sols un passatemps; és una art profunda-ment espiritual que pot transformar la vostra perspectiva de tot allò que feu i veieu. L'eina de cal·ligrafia de l'Inkscape només pot servir com una modesta introducció. I ara és molt bonic jugar-hi i pot ser d'utilitat en disseny real. Gaudiu-ne! + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + image/svg+xml + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + diff --git a/share/tutorials/tutorial-shapes.ca.svg b/share/tutorials/tutorial-shapes.ca.svg index 81950f9a0..6cde10fe4 100644 --- a/share/tutorials/tutorial-shapes.ca.svg +++ b/share/tutorials/tutorial-shapes.ca.svg @@ -7,7 +7,7 @@ xmlns:svg="http://www.w3.org/2000/svg" xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" xmlns:xlink="http://www.w3.org/1999/xlink" - xmlns:sodipodi="http://sodipodi.sourceforge.net/DTD/sodipodi-0.dtd" + xmlns:sodipodi="http://inkscape.sourceforge.net/DTD/sodipodi-0.dtd" xmlns:inkscape="http://www.inkscape.org/namespaces/inkscape" id="svg1" sodipodi:version="0.32" diff --git a/share/tutorials/tutorial-tracing.ca.svg b/share/tutorials/tutorial-tracing.ca.svg new file mode 100644 index 000000000..21ac30250 --- /dev/null +++ b/share/tutorials/tutorial-tracing.ca.svg @@ -0,0 +1,1323 @@ + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + image/svg+xml + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + ::VECTORITZACIÓ + + + + + + + Una de les característiques de l'Inkscape és una eina per a vectoritzar una imatge de mapa de bits en un element <path> per al vostre dibuix SVG. Aquestes breus notes us permetran familiaritzar-vos-hi. + + + + + + Ara l'Inkscape usa el motor de vectorització Potrace (potrace.sourceforge.net) de Peter Selinger. En un futur volem permetre l'ús d'altres programes, però de moment aquesta eina és més que suficient per a les nostres necessitats. + + + + + + Recordeu que la finalitat del vectoritzador no és reproduir un duplicat exacte de la imatge original, ni està pensat per a obtenir un producte final. No n'hi ha cap que pugui fer-ho. El que us donarà és un conjunt de corbes per a usar-lo com a recurs per al vostre dibuix. + + + + + + El Potrace interpreta un mapa de bits B&N, i produeix un conjunt de corbes. Per al Potrace hi ha tres tipus de filtres d'entrada, per a convertir la imatge en brut en una cosa que pugui usar el Potrace. + + + + + + Generalment, quant més píxels foscos hi hagi al mapa de bits intermedi, més traçats farà el Potrace. A mida que creix el nombre de traçats, es requerirà més temps de CPU, i l'element <path> serà més gran. Se suggereix que l'usuari experimenti primer amb imatges intermèdies més clares, fent-les més fosques progressivament per a obtenir la proporció i complexitat desitjats del camí de sortida. + + + + + + Per a usar el vectoritzador, carregueu o importeu una imatge, seleccioneu-la i seleccioneu l'element Camins > Vectoritza un mapa de bits, o Maj+Alt+B. + opcions principals en el diàleg de vectorització + + + + + + + L'usuari veurà les tres opcions de filtre disponibles: + + + + + + + Llindar de brillantor + + + + + + Aquest usa simplement la suma del vermell, verd i blau (o nivells de gris) d'un píxel com a indicador de si ha de ser considerat negre o blanc. El llindar pot fixar-se des de 0.0 (negre) fins 1.0 (blanc). Com més gran sigui el llindar, menys píxels es consideraran "blancs", i la imatge intermèdia esdevindrà més fosca. + Imatge original + Llindar de brillantorEmplenat, sense contorn + Llindar de brillantorContorn, sense emplenat + + + + + + + + + + Detecció de vores òptima + + + + + + Aquest usa l'algorisme de detecció de vores creat per J. Canny, com una manera ràpida de trobar isoclines de contrast similar. Això produïrà un mapa de bits intermedi menys semblant a la imatge original que el resultat del llindar de brillantor, però que pot proporcionar informació de les corbes que altrament seria ignorada. La selecció del llindar aquí (0.0 - 1.0) ajusta el llindar de brillantor de si un píxel adjacent a una vora de contrast s'inclourà a la sortida. Aquest valor pot ajustar la foscor o el gruix d'una vora a la sortida. + Imatge original + Vora detectadaEmplenat, sense contorn + Vora detectedaContorn sense emplenat + + + + + + + + + + Quantificació del color + + + + + + El resultat d'aquest filtre produïrà una imatge intermèdia que és molt diferent de les altres dues, però també molt útil. En comptes de mostrar isoclines de brillantor o contrast, aquest trobarà extrems on canvia el color, fins i tot amb la mateixa brillantor i contrast. Aquí el paràmetre Nombre de Colors, decideix quants colors de sortida hi hauria si el mapa de bits intermedi fos en color. Aleshores decideix blanc/negre depenent de si el color té un índex parell o imparell. + Imatge original + Quantificació (12 colors)Emplenat, sense contorn + Quantificació (12 colors)Contorn, sense emplenat + + + + + + + + + L'usuari hauria de provar tots tres filtres i veure els diferents tipus de sortida per a diferents tipus d'imatges d'entrada. Sempre hi haurà una imatge on un funciona millor que els altres. + + + + + + Després de vectoritzar es suggereix que l'usuari provi Camí > Simplifica (Ctrl+L) al camí de sortida, per a reduir el nombre de nodes. Això pot fer que la sortida del Potrace sigui molt més fàcil d'editar. Per exemple, aquí hi ha un traçat típic del vell tocant la guitarra: + Imatge original + Imatge vectoritzada / Camí de sortida(1.551 nodes) + + + + + + + + Noteu el gran nombre de nodes del camí. Després de fer Ctrl+L, vet aquí el típic resultat: + Imatge original + Imatge vectoritzada / Camí de sortida - simplificat(384 nodes) + + + + + + + + La representació és una mica més aproximada i burda, però el resultat és molt més simple i fàcil d'editar. Recordeu que el que voleu no és una representació exacta de la imatge, sinó un conjunt de corbes que pugueu usar al vostre dibuix. + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + image/svg+xml + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +