X-Git-Url: https://git.tokkee.org/?a=blobdiff_plain;ds=sidebyside;f=share%2Ftutorials%2Ftutorial-shapes.ca.svg;h=c08dc7f661ef269bf6b69f90bf84131afde97ee1;hb=40e5cf3e8f0ddda79b1650df77d0f847a22822bf;hp=1a795e048d7181443b410389aabdb1c0f1f6b624;hpb=e53de5bd49b2c47acad8390f29409739ff83da2c;p=inkscape.git diff --git a/share/tutorials/tutorial-shapes.ca.svg b/share/tutorials/tutorial-shapes.ca.svg index 1a795e048..c08dc7f66 100644 --- a/share/tutorials/tutorial-shapes.ca.svg +++ b/share/tutorials/tutorial-shapes.ca.svg @@ -1,6 +1,7 @@ - - + + + @@ -9,11 +10,20 @@ - - - - - + + + + + + + + + + + + + + @@ -28,133 +38,121 @@ - - - - - - - - - - - - - - - - - - + + + + + + - + - + ::FORMES - + - Aquest tutorial cobreix les quatre eines de forma bàsiques: Rectangle, El·lipse, Estrella i Espiral. Mostrarem les capacitats de les eines de forma de l'Inkscape i exemple de com es poden usar. + Aquest tutorial cobreix les quatre eines de forma bàsiques: Rectangle, El·lipse, Estrella i Espiral. Mostrarem les capacitats de les eines de forma de l'Inkscape i exemple de com es poden usar. - + - Useu Ctrl+Fletxes, la rodeta del ratolí, o arrossegueu amb el botó central per a moure avall la pàgina. Per als aspectes bàsics de creació, selecció i transformació d'objectes, veieu el tutorial Bàsic a Ajuda > Tutorials. + Useu Ctrl+Fletxes, la rodeta del ratolí, o arrossegueu amb el botó central per a moure avall la pàgina. Per als aspectes bàsics de creació, selecció i transformació d'objectes, veieu el tutorial Bàsic a Ajuda > Tutorials. - + - L'Inkscape té quatre versàtils eines de forma, cadascuna de les quals pot crear i editar el seu propi tipus de formes. Una forma és un objecte que podeu modificar de maneres úniques per a aquest tipus de forma, usant manejadors que es poden arrossegar i paràmetres numèrics que en determinen l'aparença. + L'Inkscape té quatre versàtils eines de forma, cadascuna de les quals pot crear i editar el seu propi tipus de formes. Una forma és un objecte que podeu modificar de maneres úniques per a aquest tipus de forma, usant manejadors que es poden arrossegar i paràmetres numèrics que en determinen l'aparença. - + - Per exemple, en una estrella podeu variar el nombre de puntes, la seva longitud, l'angle, l'arrodoniment, etc. — però una estrella sempre és una estrella. Una forma és "menys lliure" que un simple camí, però sovint és més interessant i útil. Sempre podeu convertir una forma en un camí (Ctrl+Maj+C), però no a l'inrevés. + Per exemple, en una estrella podeu variar el nombre de puntes, la seva longitud, l'angle, l'arrodoniment, etc. — però una estrella sempre és una estrella. Una forma és "menys lliure" que un simple camí, però sovint és més interessant i útil. Sempre podeu convertir una forma en un camí (Ctrl+Maj+C), però no a l'inrevés. - + Les eines de forma són Rectangle, El·lipse, Estrella i Espiral. Veiem primer com funcionen les eines de forma en general; després explorarem cada tipus de forma en detall. - + Trucs generals - + - Es crea una nova forma arrossegant per l'àrea de dibuix amb l'eina corresponent. Un cop creada la forma (i mentres estigui seleccionada), mostra els seus manejadors com unes marques blanques en forma de diamant, de manera que podeu editar immediatament el que heu creat arrossegant aquests manejadors. + Es crea una nova forma arrossegant per l'àrea de dibuix amb l'eina corresponent. Un cop creada la forma (i mentres estigui seleccionada), mostra els seus manejadors com unes marques blanques en forma de diamant, de manera que podeu editar immediatament el que heu creat arrossegant aquests manejadors. - + - Els quatre tipus de formes mostren els seus manejadors en les quatre eines de forma així com també en l'eina de Nodes (F2). Quan passeu el ratolí sobre un manejador, us diu a la barra d'estat què farà aquest manejador en arrossegar-lo o clicar-lo amb diferents modificadors. + Els quatre tipus de formes mostren els seus manejadors en les quatre eines de forma així com també en l'eina de Nodes (F2). Quan passeu el ratolí sobre un manejador, us diu a la barra d'estat què farà aquest manejador en arrossegar-lo o clicar-lo amb diferents modificadors. - + - També cada forma mostra els seus paràmetres a la barra de Controls d'Eina (que s'estén horitzontalment damunt de l'àrea de dibuix). Normalment té uns pocs camps d'entrada numèrics i un botó per a restaurar els valors per defecte. Quan se seleccionen les formes del tipus natiu de l'eina actual, l'edició dels valors de la barra de Controls canvia les formes seleccionades. + També cada forma mostra els seus paràmetres a la barra de Controls d'Eina (que s'estén horitzontalment damunt de l'àrea de dibuix). Normalment té uns pocs camps d'entrada numèrics i un botó per a restaurar els valors per defecte. Quan se seleccionen les formes del tipus natiu de l'eina actual, l'edició dels valors de la barra de Controls canvia les formes seleccionades. - + - Tots els canvis fets als controls de l'eina són recordats i usats pel següent objecte que dibuixeu amb aquesta eina. Per exemple, després de canviar el nombre de puntes d'una estrella, en dibuixar noves estrelles, aquestes tindran aquest mateix nombre de puntes. A més, encara que només seleccionem una forma, aquesta envia els seus paràmetres a la barra de controls de l'eina i així fixa els valors per les noves formes creades d'aquest tipus. + Tots els canvis fets als controls de l'eina són recordats i usats pel següent objecte que dibuixeu amb aquesta eina. Per exemple, després de canviar el nombre de puntes d'una estrella, en dibuixar noves estrelles, aquestes tindran aquest mateix nombre de puntes. A més, encara que només seleccionem una forma, aquesta envia els seus paràmetres a la barra de controls de l'eina i així fixa els valors per les noves formes creades d'aquest tipus. - + - Quan som en una eina de forma, podem seleccionar un objecte clicant al damunt. Ctrl+clic (selecciona en grup) i Alt+Clic (selecciona a sota) van com en l'eina Selector. Esc desselecciona. + Quan som en una eina de forma, podem seleccionar un objecte clicant al damunt. Ctrl+clic (selecciona en grup) i Alt+Clic (selecciona a sota) van com en l'eina Selector. Esc desselecciona. - + Rectangles - + - Un rectangle és la forma més simple i potser la més comú en disseny i il·lustració. L'Inkscape intenta fer que la creació i edició de rectangles sigui el més fàcil i còmode possible. + Un rectangle és la forma més simple i potser la més comú en disseny i il·lustració. L'Inkscape intenta fer que la creació i edició de rectangles sigui el més fàcil i còmode possible. - + - Canvieu a l'eina Rectangle amb F4 o clicant el seu botó a la barra d'eines. Dibuixeu un nou rectangle al costat del blau: + Canvieu a l'eina Rectangle amb F4 o clicant el seu botó a la barra d'eines. Dibuixeu un nou rectangle al costat del blau: - dibuixeu aquí + dibuixeu aquí - + - Ara, sense deixar l'eina Rectangle, canvieu la selecció d'un rectangle a l'altre clicant al damunt. + Ara, sense deixar l'eina Rectangle, canvieu la selecció d'un rectangle a l'altre clicant al damunt. - + @@ -162,7 +160,7 @@ - + @@ -170,61 +168,61 @@ - + Amb Shift, dibuixa al voltant del punt inicial com a centre. - + - Com veieu, el rectangle seleccionat (sempre està seleccionat el rectangle que acabeu de dibuixar) mostra tres manejadors a tres de les seves cantonades. De fet, són quatre manejadors, però dos d'ells (al cantó superior dret) se superposen si el rectangle no està arrodonit. Aquests dos són els manejadors d'arrodoniment; els altres dos (a dalt a l'esquerra i a baix a la dreta) són els manejadors de canvi de mida. + Com veieu, el rectangle seleccionat (sempre està seleccionat el rectangle que acabeu de dibuixar) mostra tres manejadors a tres de les seves cantonades. De fet, són quatre manejadors, però dos d'ells (al cantó superior dret) se superposen si el rectangle no està arrodonit. Aquests dos són els manejadors d'arrodoniment; els altres dos (a dalt a l'esquerra i a baix a la dreta) són els manejadors de canvi de mida. - + - Fixeu-vos primer en els manejadors d'arrodoniment. Agafeu-ne un i arrossegueu-lo cap avall. Els quatre cantons del rectangle s'arrodoneixen, i ara podeu veure el segon manejador d'arrodoniment — és a la posició original a la cantonada. Si voleu cantonades circulars, no cal que feu res més. Si voleu cantonades més arrodonides per un costat que per l'altre, moveu l'altre manejador cap a l'esquerra. + Fixeu-vos primer en els manejadors d'arrodoniment. Agafeu-ne un i arrossegueu-lo cap avall. Els quatre cantons del rectangle s'arrodoneixen, i ara podeu veure el segon manejador d'arrodoniment — és a la posició original a la cantonada. Si voleu cantonades circulars, no cal que feu res més. Si voleu cantonades més arrodonides per un costat que per l'altre, moveu l'altre manejador cap a l'esquerra. - + Aquí els primers dos rectangles tenen cantonades arrodonides circulars, i els altres dos el·liptiques: - Cantonades arrodonides el·líptiques - Cantonades arrodonides circulars + Cantonades arrodonides el·líptiques + Cantonades arrodonides circulars - + - Encara a l'eina Rectangle, cliqueu sobre aquests rectangles per a seleccionar-los, i observeu els seus manejadors d'arrodoniment. + Encara a l'eina Rectangle, cliqueu sobre aquests rectangles per a seleccionar-los, i observeu els seus manejadors d'arrodoniment. - + - Sovint, cal que el radi i la forma de les cantonades arrodonides sigui constant en tota la composició, encara que les mides dels rectangles siguin diferents (diagrames mentals amb caixes arrodonides de vàries mides). L'Inkscape ho fa fàcil. Canvieu a l'eina Selector; a la seva barra de Controls d'Eina, hi ha un conjunt de quatre botons de canvi. El segon des de l'esquerra mostra dos cantonades arrodonides concèntriques. Així és com controleu si les cantonades arrodonides s'escalen o no en escalar el rectangle. + Sovint, cal que el radi i la forma de les cantonades arrodonides sigui constant en tota la composició, encara que les mides dels rectangles siguin diferents (diagrames mentals amb caixes arrodonides de vàries mides). L'Inkscape ho fa fàcil. Canvieu a l'eina Selector; a la seva barra de Controls d'Eina, hi ha un conjunt de quatre botons de canvi. El segon des de l'esquerra mostra dos cantonades arrodonides concèntriques. Així és com controleu si les cantonades arrodonides s'escalen o no en escalar el rectangle. - + - Per exemple, aquí el rectangle vermell original es duplicat i escalat vàries vegades, amunt i avall, a diferents proporcions amb el botó "Escala les cantonades arrodonides" deshabilitat: + Per exemple, aquí el rectangle vermell original es duplicat i escalat vàries vegades, amunt i avall, a diferents proporcions amb el botó "Escala les cantonades arrodonides" deshabilitat: - Escalant rectangles arrodonits amb "Escala les cantonades arrodonides" OFF + Escalant rectangles arrodonits amb "Escala les cantonades arrodonides" OFF @@ -234,20 +232,20 @@ - + - Veieu com la mida i la forma de les cantonades arrodonides són les mateixes en tots els rectangles, de manera que els arrodoniments s'alineen exactament a la cantonada superior dreta on coincideixen totes. Tots els rectangles blaus de punts s'obtenen a partir del rectangle vermell original escalant al Selector, sense cap reajustament manual dels manejadors d'arrodoniment. + Veieu com la mida i la forma de les cantonades arrodonides són les mateixes en tots els rectangles, de manera que els arrodoniments s'alineen exactament a la cantonada superior dreta on coincideixen totes. Tots els rectangles blaus de punts s'obtenen a partir del rectangle vermell original escalant al Selector, sense cap reajustament manual dels manejadors d'arrodoniment. - + - Com a comparació, aquí hi ha la mateixa composició, però ara creada amb el botó "Escala les cantonades arrodonides" habilitat: + Com a comparació, aquí hi ha la mateixa composició, però ara creada amb el botó "Escala les cantonades arrodonides" habilitat: - Escalant rectangles arrodonits amb "Escala les cantonades arrodonides" ON + Escalant rectangles arrodonits amb "Escala les cantonades arrodonides" ON @@ -257,81 +255,81 @@ - + Ara les cantonades arrodonides són diferents segons a quin rectangle pertanyen, i no hi ha la més mínima coincidència a la cantonada superior dreta (amplieu per a veure-ho). Aquest és el mateix resultat (visible) que tindrieu convertint el rectangle original en un camí (Ctrl+Maj+C) i escalant-lo com a camí. - + - Aquí teniu les dreceres per als manejadors d'arrodoniment d'un rectangle: + Aquí teniu les dreceres per als manejadors d'arrodoniment d'un rectangle: - + - Arrossegueu amb Ctrl per a fer l'altre radi igual (arrodoniment circular). + Arrossegueu amb Ctrl per a fer l'altre radi igual (arrodoniment circular). - + - Ctrl+clic per a fer l'altre radi igual sense arrossegar. + Ctrl+clic per a fer l'altre radi igual sense arrossegar. - + - Maj+clic per a eliminar l'arrodoniment. + Maj+clic per a eliminar l'arrodoniment. - + - Potser haureu notat que la barra de Control de l'eina Rectangle mostra els radis d'arrodoniment horitzontal (Rx) i vertical (Ry) per al rectangle seleccionat i us permet definir-los amb precisió usant qualsevol unitat de longitud. El botó NO arrodonit fa el que diu — elimina els arrodoniments dels rectangles seleccionats. + Potser haureu notat que la barra de Control de l'eina Rectangle mostra els radis d'arrodoniment horitzontal (Rx) i vertical (Ry) per al rectangle seleccionat i us permet definir-los amb precisió usant qualsevol unitat de longitud. El botó NO arrodonit fa el que diu — elimina els arrodoniments dels rectangles seleccionats. - + - Un avantatge important d'aquests controls és que poden afectar molts rectangles al mateix temps. Per exemple, si voleu canviar tots els rectangles a la capa, feu Ctrl+A (Selecciona-ho tot) i fixeu els paràmetres que necessiteu a la barra de Controls. Si es selecciona qualsevol no-rectangle, s'ignorarà — només es canviaran els rectangles. + Un avantatge important d'aquests controls és que poden afectar molts rectangles al mateix temps. Per exemple, si voleu canviar tots els rectangles a la capa, feu Ctrl+A (Selecciona-ho tot) i fixeu els paràmetres que necessiteu a la barra de Controls. Si es selecciona qualsevol no-rectangle, s'ignorarà — només es canviaran els rectangles. - + - Ara donem un cop d'ull als manejadors de mida del rectangle. Us preguntareu, per què els necessitem si també podem canviar de mida el rectangle amb el Selector? + Ara donem un cop d'ull als manejadors de mida del rectangle. Us preguntareu, per què els necessitem si també podem canviar de mida el rectangle amb el Selector? - + - El problema amb el Selector és que la noció d'horitzontal i vertical sempre és la de la pàgina del document. En canvi, els manejadors de mida l'escalen al llarg de les cares del rectangle, encara que estigui girat o esbiaixat. Per exemple, proveu de canviar de mida aquest rectangle primer amb el Selector i després amb els manejadors de mida de l'eina Rectangle: + El problema amb el Selector és que la noció d'horitzontal i vertical sempre és la de la pàgina del document. En canvi, els manejadors de mida l'escalen al llarg de les cares del rectangle, encara que estigui girat o esbiaixat. Per exemple, proveu de canviar de mida aquest rectangle primer amb el Selector i després amb els manejadors de mida de l'eina Rectangle: - + - Com que hi ha dos manejadors de mida, podeu canviar la mida del rectangle en qualsevol direcció o fins i tot moure'l al llarg de les seves cares. Els manejadors de mida conserven sempre el radi d'arrodoniment. + Com que hi ha dos manejadors de mida, podeu canviar la mida del rectangle en qualsevol direcció o fins i tot moure'l al llarg de les seves cares. Els manejadors de mida conserven sempre el radi d'arrodoniment. - + @@ -339,20 +337,20 @@ - + - Arrossegueu amb Ctrl per a moure cap als costats o la diagonal del rectangle. Amb altres paraules, Ctrl conserva l'amplada, o l'alçada, o el ratio amplada/alçada del rectangle (novament, en el seu propi sistema de coordinades, que pot estar girat o esbiaixat). + Arrossegueu amb Ctrl per a moure cap als costats o la diagonal del rectangle. Amb altres paraules, Ctrl conserva l'amplada, o l'alçada, o el ratio amplada/alçada del rectangle (novament, en el seu propi sistema de coordinades, que pot estar girat o esbiaixat). - + - Aquí hi ha el mateix rectangle, amb les línies grises de punts mostrant les direccions que tenen fixats els manejadors de mida quan s'arrosseguen amb Ctrl (proveu-ho): + Aquí hi ha el mateix rectangle, amb les línies grises de punts mostrant les direccions que tenen fixats els manejadors de mida quan s'arrosseguen amb Ctrl (proveu-ho): - Desplaçament dels manejadors de mida d'un rectangle amb Ctrl + Desplaçament dels manejadors de mida d'un rectangle amb Ctrl @@ -362,14 +360,14 @@ - + Inclinant i girant un rectangle, duplicant-lo i canviant-lo de mida amb els manejadors de mida, podeu crear fàcilment composicions 3D: - 3 rectanglesoriginals - Varis rectanglescopiats i redimensionats amb els manejadors,la majoria amb Ctrl + 3 rectanglesoriginals + Varis rectanglescopiats i redimensionats amb els manejadors,la majoria amb Ctrl @@ -391,7 +389,7 @@ - + @@ -484,19 +482,19 @@ - + El·lipses - + - L'eina El·lipse (F5) pot crear el·lipses i cercles, que podeu convertir en segments o arcs. Les dreceres són les mateixes de l'eina Rectangle: + L'eina El·lipse (F5) pot crear el·lipses i cercles, que podeu convertir en segments o arcs. Les dreceres són les mateixes de l'eina Rectangle: - + @@ -504,26 +502,26 @@ - + Amb Maj, dibuixeu al voltant del punt inicial com a centre. - + - Explorem els manejadors d'una el·lipse. Seleccioneu aquesta: + Explorem els manejadors d'una el·lipse. Seleccioneu aquesta: - + - Novament, veureu inicialment tres manejadors, però de fet n'hi ha quatre. El manejador de més a la dreta són dos manejadors solapats que us permeten "obrir" l'el·lipse. Arrossegueu el manejador de més a la dreta, després arrossegueu l'altre que apareix visible a sota seu, per obtenir una varietat de diagrames de pastís, segments o arcs: + Novament, veureu inicialment tres manejadors, però de fet n'hi ha quatre. El manejador de més a la dreta són dos manejadors solapats que us permeten "obrir" l'el·lipse. Arrossegueu el manejador de més a la dreta, després arrossegueu l'altre que apareix visible a sota seu, per obtenir una varietat de diagrames de pastís, segments o arcs: @@ -533,21 +531,21 @@ - + - Per a obtenir un segment (un arc i dos radis), arrossegueu a fora de l'el·lipse; per a obtenir un arc, arrossegueu a dins. A sobre hi ha 4 segments a l'esquerra i 3 arcs a la dreta. Noteu que els arcs són formes no tancades, és a dir, el contorn només va al llarg de l'el·lipse, però no connecta els extrems de l'arc. Podeu fer-ho evident si elimineu l'emplenat, deixant només el contorn: + Per a obtenir un segment (un arc i dos radis), arrossegueu a fora de l'el·lipse; per a obtenir un arc, arrossegueu a dins. A sobre hi ha 4 segments a l'esquerra i 3 arcs a la dreta. Noteu que els arcs són formes no tancades, és a dir, el contorn només va al llarg de l'el·lipse, però no connecta els extrems de l'arc. Podeu fer-ho evident si elimineu l'emplenat, deixant només el contorn: - 15 + 15 - Segments - Arcs + Segments + Arcs @@ -568,64 +566,64 @@ - + - Veieu el grup en ventall de segments estrets a l'esquerra. Va ser fàcil de crear usant els passos angulars del manejador amb Ctrl. Aquí teniu les dreceres d'arc/segment: + Veieu el grup en ventall de segments estrets a l'esquerra. Va ser fàcil de crear usant els passos angulars del manejador amb Ctrl. Aquí teniu les dreceres d'arc/segment: - + - Amb Ctrl, moveu el manejador en salts de 15 graus a l'arrossegar. + Amb Ctrl, moveu el manejador en salts de 15 graus a l'arrossegar. - + - Maj+clic per a fer l'el·lipse completa (no arc o segment). + Maj+clic per a fer l'el·lipse completa (no arc o segment). - + - El pas angular es pot canviar a les preferències de l'Inkscape (la pestanya Passos). + El pas angular es pot canviar a les preferències de l'Inkscape (la pestanya Passos). - + - Els altres dos manejadors de l'el·lipse són per canviar la seva mida al voltant del centre. Les seves dreceres són similars a les dels manejadors d'arrodoniment d'un rectangle: + Els altres dos manejadors de l'el·lipse són per canviar la seva mida al voltant del centre. Les seves dreceres són similars a les dels manejadors d'arrodoniment d'un rectangle: - + - Arrossegueu amb Ctrl per a fer un cercle (fer l'altre radi igual). + Arrossegueu amb Ctrl per a fer un cercle (fer l'altre radi igual). - + Ctrl+clic per a fer un cercle sense arrossegar. - + - I com els manejadors de mida del rectangle, aquests manejadors d'el·lipse ajusten l'alçada i amplada de l'el·lipse en les coordinades pròpies de l'el·lipse. Això vol dir que una el·lipse girada o esbiaixada pot estirar-se o comprimir-se fàcilment al llarg dels seus eixos mantenint-se girada o esbiaixada. Intenteu canviar la mida de qualsevol d'aquestes el·lipses amb els seus manejadors de mida: + I com els manejadors de mida del rectangle, aquests manejadors d'el·lipse ajusten l'alçada i amplada de l'el·lipse en les coordinades pròpies de l'el·lipse. Això vol dir que una el·lipse girada o esbiaixada pot estirar-se o comprimir-se fàcilment al llarg dels seus eixos mantenint-se girada o esbiaixada. Intenteu canviar la mida de qualsevol d'aquestes el·lipses amb els seus manejadors de mida: @@ -633,36 +631,36 @@ - + Estels - + - Els estels són la forma més complexa i emocionant de l'Inkscape. Si voleu que els vostres amics es quedin amb la boca oberta amb l'Inkscape, deixeu-los jugar amb l'eina Estel. És una font de diversió inesgotable — totalment addictiva! + Els estels són la forma més complexa i emocionant de l'Inkscape. Si voleu que els vostres amics es quedin amb la boca oberta amb l'Inkscape, deixeu-los jugar amb l'eina Estel. És una font de diversió inesgotable — totalment addictiva! - + - L'eina Estel pot crear dos tipus d'objectes similars però diferents: estels i polígons. Un estel té dos manejadors les posicions dels quals defineixen la longitud y la forma de les seves puntes; un polígon té només un manejador que gira i redimensiona el polígon quan s'arrossega: + L'eina Estel pot crear dos tipus d'objectes similars però diferents: estels i polígons. Un estel té dos manejadors les posicions dels quals defineixen la longitud y la forma de les seves puntes; un polígon té només un manejador que gira i redimensiona el polígon quan s'arrossega: - Estel - Polígon + Estel + Polígon - + - A la barra de Controls de l'eina Estel, primer hi ha una caixa de selecció per a convertir un estel en polígon i a l'inrevés. Després, un camp numèric defineix el nombre de vèrtexs d'un estel o polígon. Aquest paràmetre només és editable a través de la barra de Controls. El marge de valors va des de 3 (òbviament) a 1024, però haurieu d'evitar els nombres grans (diguem, més grans de 200) si el vostre ordinador és lent. + A la barra de Controls de l'eina Estel, primer hi ha una caixa de selecció per a convertir un estel en polígon i a l'inrevés. Després, un camp numèric defineix el nombre de vèrtexs d'un estel o polígon. Aquest paràmetre només és editable a través de la barra de Controls. El marge de valors va des de 3 (òbviament) a 1024, però haurieu d'evitar els nombres grans (diguem, més grans de 200) si el vostre ordinador és lent. - + @@ -670,25 +668,25 @@ - + - Arrossegueu amb Ctrl per incrementar l'angle en passos de 15 graus. + Arrossegueu amb Ctrl per incrementar l'angle en passos de 15 graus. - + - Naturalment, un estel és una forma molt més interessant (si bé en la pràctica, sovint els polígons són més útils). Els dos manejadors d'un estel tenen funcions lleugerament diferents. El primer (inicialment sobre un vèrtex, és a dir en una cantonada convexa de l'estel) fa els raigs de l'estel més llargs o curts, però si el gireu (en relació al centre de la forma), l'altre manejador gira de la forma corresponent. És a dir, amb aquest manejador no podem esbiaixar els raigs de l'estel. + Naturalment, un estel és una forma molt més interessant (si bé en la pràctica, sovint els polígons són més útils). Els dos manejadors d'un estel tenen funcions lleugerament diferents. El primer (inicialment sobre un vèrtex, és a dir en una cantonada convexa de l'estel) fa els raigs de l'estel més llargs o curts, però si el gireu (en relació al centre de la forma), l'altre manejador gira de la forma corresponent. És a dir, amb aquest manejador no podem esbiaixar els raigs de l'estel. - + - L'altre manejador (inicialment en una cantonada cóncava entre dos vèrtexs) al contrari, és lliure de moure's tant radialment com tangencial, sense afectar el manejador del vèrtex. (De fet, aquest propi manejador pot convertirse en vèrtex si el movem més lluny del centre que l'altre manejador.) Aquest és el manejador que pot esbiaixar les punxes de l'estel per a formar tota mena de cristalls, mandales, flocs de neu i porcs espins: + L'altre manejador (inicialment en una cantonada cóncava entre dos vèrtexs) al contrari, és lliure de moure's tant radialment com tangencial, sense afectar el manejador del vèrtex. (De fet, aquest propi manejador pot convertirse en vèrtex si el movem més lluny del centre que l'altre manejador.) Aquest és el manejador que pot esbiaixar les punxes de l'estel per a formar tota mena de cristalls, mandales, flocs de neu i porcs espins: @@ -700,7 +698,7 @@ - + @@ -709,59 +707,59 @@ - + - Arrossegueu amb Ctrl per a mantenir els raigs de l'estel estrictament radials (sense esbiaix). + Arrossegueu amb Ctrl per a mantenir els raigs de l'estel estrictament radials (sense esbiaix). - + - Ctrl+clic per a eliminar l'esbiaix sense arrossegar. + Ctrl+clic per a eliminar l'esbiaix sense arrossegar. - + - Com un complement a l'arrossegament del manejador a l'àrea de dibuix, la barra de Controls té el camp Radi de la punxa, que defineix el ratio de les distàncies dels manejadors al centre. + Com un complement a l'arrossegament del manejador a l'àrea de dibuix, la barra de Controls té el camp Radi de la punxa, que defineix el ratio de les distàncies dels manejadors al centre. - + - Els estels de l'Inkscape tenen dos trucs més a la bossa. En geometria, un polígon és una forma amb costats rectes i cantonades en punta. Però al món real sovint hi ha presents diversos graus de corbatura i arrodoniment — i l'Inkscape també ho pot fer. Però arrodonir un estel o polígon funciona una mica diferent que arrodonir un rectangle. No hi ha un manejador dedicat a això, però + Els estels de l'Inkscape tenen dos trucs més a la bossa. En geometria, un polígon és una forma amb costats rectes i cantonades en punta. Però al món real sovint hi ha presents diversos graus de corbatura i arrodoniment — i l'Inkscape també ho pot fer. Però arrodonir un estel o polígon funciona una mica diferent que arrodonir un rectangle. No hi ha un manejador dedicat a això, però - + - Maj+arrossega un manejador tangencialment per a arrodonir l'estel o el polígon. + Maj+arrossega un manejador tangencialment per a arrodonir l'estel o el polígon. - + - Maj+clica un manejador per a eliminar l'arrodoniment. + Maj+clica un manejador per a eliminar l'arrodoniment. - + - "Tangencialment" significa en direcció perpendicular a la direcció del centre. Si "gireu" un manejador amb Maj al voltant del centre en setit contrari a les busques, tindreu un arrodoniment positiu; en sentit contrari a les busques, tindreu arrodoniment negatiu. (Veieu a sota exemples d'arrodoniment negatiu.) + "Tangencialment" significa en direcció perpendicular a la direcció del centre. Si "gireu" un manejador amb Maj al voltant del centre en setit contrari a les busques, tindreu un arrodoniment positiu; en sentit contrari a les busques, tindreu arrodoniment negatiu. (Veieu a sota exemples d'arrodoniment negatiu.) - + @@ -769,21 +767,21 @@ - Polígonarrodonit - Rectanglearrodonit + Polígonarrodonit + Rectanglearrodonit - + - Com podeu veure, un rectangle arrodonit te segments rectes a les seves cares i arrodoniments circulars (en general, el·líptics), en canvi un polígon o un estel arrodonit no té cap línia recta; la seva corbatura varia suaument del màxim (a ñes cantonades) al mínim (a mig camí entre cantonades). L'Inkscape fa això simplement afegint tangents de Bezier colineals a cada node de la forma (podeu veure'ls si convertiu la forma en camí i l'examineu amb l'eina Node). + Com podeu veure, un rectangle arrodonit te segments rectes a les seves cares i arrodoniments circulars (en general, el·líptics), en canvi un polígon o un estel arrodonit no té cap línia recta; la seva corbatura varia suaument del màxim (a ñes cantonades) al mínim (a mig camí entre cantonades). L'Inkscape fa això simplement afegint tangents de Bezier colineals a cada node de la forma (podeu veure'ls si convertiu la forma en camí i l'examineu amb l'eina Node). - + - El paràmetre Arrodoniment que podeu ajustar a la barra de Controls és el ratio de la longitud d'aquestes tangents respecte la longitud de les cares del polígon/estel a que són adjacents. Aquest paràmetre pot ser negatiu, la qual cosa inverteix la direcció de les tangents. Valors entre 0.2 i 0.4 donen un arrodoniment "normal" del tipus que esperarieu; altres valors tendeixen a produir patrons bells, intrincats i totalment impredictibles. Un estel amb un gran arrodoniment es pot estendre molt més enllà de les posicions dels seus manejadors. Heus aquí alguns exemples, indicant cadascun el seu valor d'arrodoniment: + El paràmetre Arrodoniment que podeu ajustar a la barra de Controls és el ratio de la longitud d'aquestes tangents respecte la longitud de les cares del polígon/estel a que són adjacents. Aquest paràmetre pot ser negatiu, la qual cosa inverteix la direcció de les tangents. Valors entre 0.2 i 0.4 donen un arrodoniment "normal" del tipus que esperarieu; altres valors tendeixen a produir patrons bells, intrincats i totalment impredictibles. Un estel amb un gran arrodoniment es pot estendre molt més enllà de les posicions dels seus manejadors. Heus aquí alguns exemples, indicant cadascun el seu valor d'arrodoniment: @@ -798,75 +796,75 @@ - 0.25 - 0.25 - 0.25 - 0.37 + 0.25 + 0.25 + 0.25 + 0.37 - 0.43 - 3.00 - -3.00 + 0.43 + 3.00 + -3.00 - 0.41 - 5.43 - 1.85 - 0.21 - -3.00 + 0.41 + 5.43 + 1.85 + 0.21 + -3.00 - -0.43 + -0.43 - -8.94 + -8.94 - 0.39 + 0.39 - + - Si voleu que les puntes d'un estel siguin agudes i les concavitats suaus o viceversa, és fàcil fer-ho creant un offset (Ctrl+J) de l'estel: + Si voleu que les puntes d'un estel siguin agudes i les concavitats suaus o viceversa, és fàcil fer-ho creant un offset (Ctrl+J) de l'estel: - Estel original - Linked offset, inset - Linked offset, outset + Estel original + Linked offset, inset + Linked offset, outset - + - Maj+arrossegar els manejadors d'un estel a l'Inkscape és un dels passatemps més refinats coneguts per l'home. Però pot ser encara millor. + Maj+arrossegar els manejadors d'un estel a l'Inkscape és un dels passatemps més refinats coneguts per l'home. Però pot ser encara millor. - + - Per a imitar millor les formes del món real, l'Inkscape pot aleatoritzar (distorsionar aleatòriament) els estels i polígons. Un lleuger factor aleatori fa un estel menys regular, més humà, sovint divertit; un factor aleatori fort és una forma emocionant d'obtenir una varietat de formes bojament impredictibles. Un estel arrodonit resta arrodonit en aleatoritzar. Heus aquí dues dreceres: + Per a imitar millor les formes del món real, l'Inkscape pot aleatoritzar (distorsionar aleatòriament) els estels i polígons. Un lleuger factor aleatori fa un estel menys regular, més humà, sovint divertit; un factor aleatori fort és una forma emocionant d'obtenir una varietat de formes bojament impredictibles. Un estel arrodonit resta arrodonit en aleatoritzar. Heus aquí dues dreceres: - + - Alt+arrossegar un manejador tangencialment per a aleatoritzar l'estel o polígon. + Alt+arrossegar un manejador tangencialment per a aleatoritzar l'estel o polígon. - + - Alt+clicar un manejador per a eliminar l'aleatorització. + Alt+clicar un manejador per a eliminar l'aleatorització. - + - Mentres dibuixeu o editeu els manejadors d'un estel, "tremolarà" perquè cada única posició dels manejadors es correspon a la seva pròpia i única aleatorització. Així, movent un manejador sense Alt re-aleatoritza la forma amb el mateix nivell d'aleatorietat, mentres que Alt-arrossegar manté la mateixa aleatorització però ajusta el seu nivell. Aquí tenim un estel amb exactament els mateixos paràmetres, però cadascun és re-aleatoritzat movent lleugerament el seu manejador (el nivell d'aleatorització és 0.1 en tots): + Mentres dibuixeu o editeu els manejadors d'un estel, "tremolarà" perquè cada única posició dels manejadors es correspon a la seva pròpia i única aleatorització. Així, movent un manejador sense Alt re-aleatoritza la forma amb el mateix nivell d'aleatorietat, mentres que Alt-arrossegar manté la mateixa aleatorització però ajusta el seu nivell. Aquí tenim un estel amb exactament els mateixos paràmetres, però cadascun és re-aleatoritzat movent lleugerament el seu manejador (el nivell d'aleatorització és 0.1 en tots): @@ -874,35 +872,35 @@ - + - I aquí tenim l'estel central de la filera anterior, amb el nivell d'aleatorització que varia de -0.2 a 0.2: + I aquí tenim l'estel central de la filera anterior, amb el nivell d'aleatorització que varia de -0.2 a 0.2: - +0.2 - +0.1 - 0 - -0.1 - -0.2 + +0.2 + +0.1 + 0 + -0.1 + -0.2 - + - Alt+arrossegueu un manejador de l'estel central de la filera i observeu com es transforma en els seus veïns a la dreta i a l'esquerra — i més enllà. + Alt+arrossegueu un manejador de l'estel central de la filera i observeu com es transforma en els seus veïns a la dreta i a l'esquerra — i més enllà. - + - Segurament trobareu les vostres pròpies aplicacions per als estels aleatoris, però a mi m'agraden molt les taques arrodonides en forma d'ameba i els planetes grans i aspres amb paisatges fantàstics: + Segurament trobareu les vostres pròpies aplicacions per als estels aleatoris, però a mi m'agraden molt les taques arrodonides en forma d'ameba i els planetes grans i aspres amb paisatges fantàstics: @@ -913,33 +911,33 @@ - + Espirals - + - L'espiral de l'Inkscape és una forma versàtil, i si bé no és tan engrescadora com l'estel, a vegades pot resultar molt útil. Una espiral, com un estel es dibuixa des del centre; tant en dibuixar com en editar, + L'espiral de l'Inkscape és una forma versàtil, i si bé no és tan engrescadora com l'estel, a vegades pot resultar molt útil. Una espiral, com un estel es dibuixa des del centre; tant en dibuixar com en editar, - + - Ctrl+arrossegar per incrementar l'angle de 15 en 15 graus. + Ctrl+arrossegar per incrementar l'angle de 15 en 15 graus. - + - Un cop dibuixada, una espiral té dos manejadors als extrems interior i exterior. Simplement en arrossegar-los l'enrotlla i desenrotlla l'espiral (és a dir la "continua"), canviant el nombre de voltes. Altres dreceres: + Un cop dibuixada, una espiral té dos manejadors als extrems interior i exterior. Simplement en arrossegar-los l'enrotlla i desenrotlla l'espiral (és a dir la "continua"), canviant el nombre de voltes. Altres dreceres: - + @@ -947,7 +945,7 @@ - + @@ -955,14 +953,14 @@ - + - Alt+arrossegar per a bloquejar el radi a l'enrotllar/desenrotllar. + Alt+arrossegar per a bloquejar el radi a l'enrotllar/desenrotllar. - + @@ -970,7 +968,7 @@ - + @@ -978,7 +976,7 @@ - + @@ -986,42 +984,42 @@ - + Maj+clicar per a moure el manejador intern cap al centre. - + - La divergència d'una espiral és la mesura de no-linealitat de les seves voltes. Quan és igual a 1, l'espiral és uniforme; si és menor que 1 (Alt+arrossega amunt), l'espiral és més densa a la perifèria; si és més gran que 1 (Alt+arrossega avall), l'espiral és més densa cap al centre: + La divergència d'una espiral és la mesura de no-linealitat de les seves voltes. Quan és igual a 1, l'espiral és uniforme; si és menor que 1 (Alt+arrossega amunt), l'espiral és més densa a la perifèria; si és més gran que 1 (Alt+arrossega avall), l'espiral és més densa cap al centre: - 0.2 - 0.5 - 6 - 2 - 1 + 0.2 + 0.5 + 6 + 2 + 1 - + - El màxim nombre de voltes d'una espiral és 1024. + El màxim nombre de voltes d'una espiral és 1024. - + - Així com l'eina El·lipse no només serveix per a fer el·lipses, sinó també per a arcs (línies ode corbatura constant), l'eina Espiral és útil per a fer corbes amb corbatura de variació suau. Comparades amb una corba de Bezier simple, un arc o una espiral, sovint és més adequat perquè les podeu fer més curtes o llargues estirant un manejador al llarg de la corba sense afectar-ne la forma. A més, encara que una espiral normalment es dibuixa sense emplenat, podeu omplir-la i eliminar el contorn per a obtenir interessants efectes. + Així com l'eina El·lipse no només serveix per a fer el·lipses, sinó també per a arcs (línies ode corbatura constant), l'eina Espiral és útil per a fer corbes amb corbatura de variació suau. Comparades amb una corba de Bezier simple, un arc o una espiral, sovint és més adequat perquè les podeu fer més curtes o llargues estirant un manejador al llarg de la corba sense afectar-ne la forma. A més, encara que una espiral normalment es dibuixa sense emplenat, podeu omplir-la i eliminar el contorn per a obtenir interessants efectes. @@ -1044,7 +1042,7 @@ - + @@ -1053,20 +1051,19 @@ - + Conclusió - + - Les eines de forma de l'Inkscape's són molt potents. Apreneu-ne els trucs i jugueu-hi en les estones d'oci — això valdrà la pena en la vostra feina de disseny, perquè l'ús de formes en comptes de simples camins sovint fa l'art vectorial més ràpid de crear i més fàcil de modificar. Si teniu cap idea de millora per a les formes contacteu amb els desenvolupadors. + Les eines de forma de l'Inkscape's són molt potents. Apreneu-ne els trucs i jugueu-hi en les estones d'oci — això valdrà la pena en la vostra feina de disseny, perquè l'ús de formes en comptes de simples camins sovint fa l'art vectorial més ràpid de crear i més fàcil de modificar. Si teniu cap idea de millora per a les formes contacteu amb els desenvolupadors. - @@ -1078,20 +1075,10 @@ - + - - - - - - - - - - - - + + @@ -1099,7 +1086,7 @@ - +